EL MEU GEOCATXING

EL SEGON MEGA DE CATALUNYA

2011-10-24T13:05:00.004+02:00

Pel que fa al segon Mega, em venen al cap tres dites castellanes: Nunca segundas partes fueron buenas, La experiencia es un grado i No hay dos sin tres.

Amb la primera no hi estic gens d’acord, amb la segona hi estic totalment d’acord i amb la tercera espero estar-hi l’any vinent.

Aquest segon Mega event de Catalunya ha estat, al meu entendre, molt millor que el primer, tot i que l’edifici no tenia el glamour del Casino de Lloret, tota la resta ha estat, ara dic que insuperable, l’any que ja veurem que diré.

I si de l’edifici parlem, fins i tot potser l’he trobat més adient al geocatxing, les sabates de muntanya no s’adiuen gaire amb les moquetes, i la majoria de visitants del Mega en portava.

Pel que fa a l’organització, també ha anat millor. Aquest any ja sabíem més bé el que s’ha de fer en un Mega, i no s’ha esperat al moment de l’enlairament per distribuir torns i tasques, al trobar-nos el divendres ja estava confeccionat el timing de cadascú, i s’ha de reconèixer, en favor dels voluntaris, que tothom el va acceptar sense rondinar.

Pel que fa als voluntaris, diria que n’ érem menys que l’any passat, vaja n’estic segura, però tot el desenvolupament de les activitats ha estat molt més fluid. Segurament hi ha influït que hem estat menys nerviosos al saber de què anava la cosa.

Personalment la única pega, que no només he tingut jo, sinó que l’ha patit tothom, ha estat que al haver d’estar pendent gairebé sempre d’alguna cosa, no pots parlar amb tothom ni fer gaires coneixences.

He de dir, però, que he tingut molt més temps lliure que l’any passat, he vist les col•leccions de geocoins i de pathtags, he pogut mirar les botigues d’estris relacionats amb el geocatxing, per cert, quines samarretes més maques tenien els xecs! No he pogut resistir la temptació i me’n he comprat una.

Els concursos han estat un èxit, quin nivell! Tan les fotografies com els catxés que hi ha participat han estat de 10, bé fins i tot algun catxé, el guanyador, ha estat de 12....
12 catxés en una senyal, aquí el teniu:

S’han fet un munt de fotografies i de vídeos, us deixo aquest, ja que trobo que és un bon resum de totes les activitats que s’han fet. L’ha gravat en Tasin, un geocatxer que crec que no conec personalment, jo l’he pispat del Facebook, molts geocatxers l’hem compartit:

http://www.youtube.com/watch?v=NhRIvv60I7I

Ben aviat espero fer un petit resum amb el meu parer de cada una de les activitats que s’han fet durant el Mega, aquest escrit ha estat una visió molt global.

Evolució

2011-08-18T13:30:00.001+02:00

Desprès de tants i tants fils oberts sobre com ha canviat el geocatxing, sobre els micro contenidors, sobre què és i què no és geocatxing, sobre les bones pràctiques, les normes, escrites o no.... he entès el que es vol dir amb “l’evolució natural del geocatxing”: he fet un micro-catxé en una deixalleria.

Aquí no puc dir que ens han enganyat, que ens pensàvem que seria un altre cosa, no, no, el mateix nom del catxé ho deixava molt clar.

El que també ha quedat molt clar és que, amb qualsevol excusa, no deixem res per verd, que si ja que estem a prop... que si a lo millor el contenidor és original... que hi poden haver vistes maques... No s’ho creu ningú: És un found més i ja està!

Entre una deixalleria en polígon industrial i el cim d’una muntanya hi ha molt de camí per recórrer, i molts llocs per ensenyar, sincerament penso que no cal arribar a aquest extrem.

No voldria que ningú es molestés, el sol fet d’amagar un catxé ja és d’agrair, només vull demanar una mica de reflexió a tots plegats, incloent-hi el meu equip.

La comarca dels Sants

2011-08-17T12:15:00.007+02:00

Sempre he sentit a dir que Olot era la ciutat dels Sants. Ara sé que és perquè a partir del 1880 s’hi elaborà, i encara s’hi elabora, imagineria religiosa que, a part del “consum” local, exporten a Espanya i d’altres països, encara que avui en dia no sigui una industria tant pròspera com ho havia estat en altres èpoques. Vàrem estar al Museu dels Sants l’any passat, quan encara no feia una setmana que l’havien inaugurat, i tot i que no ho tenien tot apunt, he de dir que em va semblar espectacular i digne de veure.

(Això de Olot “ciutat dels Sants” crec que es va fer popular gràcies a la novel•la de Miquel Llor “Laura a la ciutat dels sants”, del 1931)

Abans de saber que hi fabricaven les imatges, em pensava que li deien “dels sants” perquè n’hi havia nascut molts o perquè els seus habitants eren molt bones persones o molt religiosos, que se jo...

Ara crec que una mica de veritat hi ha en aquesta creença meva, hem estat per la Garrotxa i hem pogut visitar un tou d’ermites disseminades per la comarca, potser sí que els garrotxins eren tant religiosos que feien una ermita gairebé a tocar de l’altre per tenir sempre a prop un lloc de pregaria.

Evidentment les hem conegut gràcies al geocatxing.

No hem fet tots els catxés d’ermites possibles, ja hi tornarem per això. Totes les que hem visitat són a llocs tranquils, en paratges boscosos, d’aquells que et transporten a un mon de silenci i pau, i que, encara que s’hi pugui arribar fins ben a prop amb cotxe, no són gaire sovintejats. Fins i tot n’hem visitat una, a la vall de Bianya, que el propietari del catxé anomena “perduda” que pensem que és la de Sta. Magdalena del Coll, que està totalment colgada pel bosc i en un estat del tot ruïnós.

Ermites n’hi ha més, aquestes són algunes de les que hem visitat en aquesta ocasió, petites joies del passat:

Sant Martí del Corb :

Sant Miquel del Corb :

Sant Joan dels Balbs :

Santa Magadalena :

El Laberint d'Argelaguer

2011-08-02T13:32:00.017+02:00

Arrel d’un comentari i unes fotos dels Monistrolencs, em van venir ganes de fer aquest catxé del Laberint (GC1ND5R).
Llegint els logs dels que ja hi havien anat, vaig veure que la cosa prometia i tant l’Enric, com Sisu i Montse, es van deixar engrescar fàcilment.

El conjunt consta de tres punts, el laberint, la cova i el museu, està al al Parc de Can sis rals, a Argelaguer i és obra d’en Josep Pujiula Vila, de mal nom “El garrell” i el Tarzán d’Argelaguer”.

No hi han més de 300 metres de distància entre el museu i el laberint, la cova està al mig i en construcció, segueix excavant el terreny, bé, tot està permanentment en construcció.

El mal nom de “El garrell” l’utilitza ell mateix, veieu el nom de la font i l’inscripció del taüt :

Van ser unes tres hores de pujar i baixar, d’anar i tornar, d’ajupir-se i posar-se dret, d’amagar panxa per poder passar... Un dels millors catxés que he fet, i sens dubte, el més divertit.

Vàrem acabar cansats i enfangats, però molt satisfets i molt rejovenits. Aquest laberint ens ha fet sortir el nen que tots portem a dins.

La "nena"

O amagues panxa o et treus la motxilla

Amunt!

Una de les casetes d'arbre

Una suite a l'arbre?

Quan ja marxàvem, ens vam trobar l’autor treballant-hi, no para, i vam petar la xerradeta, un personatge força curiós. Aquí el teniu retratat amb nosaltres.

Poso l’enllaç a un reportatge del diari ARA sobre aquest lloc, hi ha una errada, anomena Joan al Sr. Pujiula i es diu Josep, però tret d’això, està molt bé:

http://www.aragirona.cat/noticia/64290/el-laberint-dargelaguer-segueix-creixent-nou-anys-despres-de-ser-desmuntat

Poca cosa puc afegir als comentaris que s’han fet en els logs. Una obra faraònica i un constructor tenaç. El més eloqüent són les fotografies, per això n’he posat tantes.

Ah! Una coseta més, si hi aneu, no us conformeu amb mirar, busqueu-hi els detalls, alguns són genials, com els animalons sortint per les conques dels ulls i pel nas d’aquest crani. Em sap greu pensar els que em deuen haver passat per alt.

Resumint, un lloc que qualificaria de visita gairebé obligada per tothom que s’acosti a la Garrotxa, i penseu, els geocatxers, que hi teniu un al•licient extra: el catxé!

CSJ - Camí de Sant Jaume -

2011-07-26T14:51:00.009+02:00

Ahir es va fer el vernissatge, la presentació, del CSJ, (Camí de Sant Jaume). Es tracta d’una sèrie de 1001 catxés repartits per tot el camí de Sant Jaume a Catalunya.

Aquesta sèrie és el fruit d’una idea primer, i tot seguit, d’un conjunt de voluntats i d’ il•lusions al servei del geocatxing.
Molts són els equips que hi han col•laborat de manera desinteressada per a fer-ho possible.

Recomano visitar la web : http://ca.geopelegrins.cat/

Està traduïda al castellà, l’anglès i el francès i fixeu-vos en l’ imatge de capçalera, un collage genial dels llocs més representatius del camí, amb el seu reflex a l’aigua, que he suposat simbolitza la nostra mediterraneïtat. Allà hi trobareu les explicacions ben clares i detallades del que és aquest projecte. No us perdeu el vídeo de la preparació, és genial!

Els catxés han estat creats per l’equip Geo Pelegrins, fugint de qualsevol protagonisme dels equips participants, un exemple més de la seva generositat.
Tot i que en falten alguns, aquí teniu els creadors:

Mireu si hi havia il•lusió, que fins i tot un dels equips que no hi va poder ser, va telefonar des de Salzburg per compartir, malgrat la distància, uns minutets de la festa, em consta el greu que els hi va saber no poder-hi assistir.

I parlant de l’esdeveniment en sí, un lloc molt ben triat: L’ermita de Sant Jaume de Ses Oliveres, al pas del camí per Igualada, amb un terreny assequible a tothom, bon aparcament, i suficient espai per muntar-hi la “paradeta”, i el moment, el perfecte: El dia de Sant Jaume.

En arribar, primer vam pensar que no era un esdeveniment de geocatxing, sinó una trobada de barrufets, tot el que veiem era gent vestida de blau, en acostar-nos ja vam veure les samarretes que havien creat per la ocasió, i ens vam afegir a la festa barrufera vestint-nos igual.

Els geoPelegrins ens tenien preparada una bona rebuda. Primer una copa de cava amb unes paraules de presentació de la sèrie, seguida d’un sopar variat amb postres incloses. Per cert, sabeu que hi havia de postres? Pastís de Sant Jaume!!! No podia ser d’altre manera.

Aquí teniu l’Enric, amb la copa a les mans, veieu que sempre es tria bona companyia:

Un altre cosa que ens tenien a punt ha estat una “coquille de Saint Jacques” de record per cada equip. Si ja sé que se’n diu vieira, però a mi m’agrada més el nom en francès, és més descriptiu, no? Les han penjat de les oliveres, un fruit ben original, i cada equip ha hagut de buscar la seva, encara que a alguns els hi han posat més difícil que a uns altres:

Però tots l'hem lluït amb orgull:

Cal destacar les nombrosos equips que hi han assistit, i més tenint en compte que n’hi ha que ja estan de vacances, i que era dia feiner. Això demostra que l’il•lusió d’uns quants s’ha convertit amb l’ il•lusió de molts.

Moltes gràcies, geoPelegrins, ens heu sabut encomanar la vostra il•lusió.

Fins un altre!

2011-03-09T15:12:00.004+01:00

Gairebé podria dir que aquest és un escrit de comiat del blog. No vull dir que no hi torni a escriure, però de moment descansaré una temporada.

Darrerament m’estava costant trobar de què parlar. Magnifiques excepcions són, per exemple, el Lipdub del darrer sopar, esdeveniments com el de Montserrat o el del Caga tió... però tal com ha crescut i evolucionat el geocatxing a casa nostra, em sembla que em ve gran.

Fa un temps gairebé tot el que hi veia era “bonic” i poques eren les coses que no m’agradaven, però ara ho veig diferent, la balança s’ha inclinat del altre costat, i si hagués d’escriure sobre el que em ve al cap hi haurien masses queixes, i no és un estil que m’agradi.

La comunitat geocatxera ha crescut tant que ja tenim geocatxers de tots colors, en tenim de hiper-competitius, de rondinaires, de tramposos, de hiper-susceptibles, de” bronques”... etc. I que consti que jo també m’incloc, com a mínim, amb els rondinaires i una mica amb els tramposos, perquè si apuntar-te un found perquè has ensumat el lloc on havia d’estar un catxé espoliat és fer trampa, que et diguin com resoldre un mistery, o et passin les coordenades, també ho deu ser, no?

I només un comentari sobre els que els hi agraden les discussions pujades de to, crec que poc a poc s’han anat carregant els fòrums de geocatxing, i no només em refereixo a Catalunya.

De tota manera "no hay mal que cien años dure" i potser, passat aquest gran boom, tornarà a estar de moda el geocatxing a l’antiga, ha, ha, ha.

Vull ser optimista.

No penso deixar de fer geocatxing, ni vull perdre els companys d’afició que hi he trobat, només deixo el blog per una temporada. Seguirem en contacte.

Geo-celebracions

2011-02-24T17:57:00.004+01:00

Darrerament el geocatxing català ha estat de celebracions.

En el geo sopar mensual de Barcelona, el dijous passat, es va gravar una lipdub, i com ja s’acosta carnestoltes, en més o menys grau, tots hi vàrem anar disfressats.

M’atreviria a dir que tot i que els organitzadors ens havien facilitat la lletra i la música, pràcticament ningú en sabia un borrall quan va arribar al Fres-co. Només amb 3 assajos va sortir això :

http://www.youtube.com/watch?v=29BdLyi_vT0

De fet la gran majoria dels que llegireu això ja heu vist la filmació, no en va ja te gairebé 700 visualitzacions.

Gràcies al Facebook, fins i tot geocatxers de França també l’han vist, i la BettyP ha traduït la lletra al francès perquè ho puguin entendre els nostres veïns.

Els autors van ser els Tecnics, que tot i ser molt joves, és un dels equips més veterans i que més ha fet, i fa, pel geocatxing a casa nostra.

Com es diu avui dia: “s’ho van currar un munt” Quina paciència i quina generositat treballar d’aquesta manera per que els demés es diverteixin, perquè això si que ho puc ben assegurar, ens ho vam passar molt bé.

Aquesta és la fila que feia:

Ep! No és un porro! I a la pancarta em faltava posar No a la guerra! ....del Vietnam, clar!

***

L’altre celebració ha estat un “event” per commemorar la posada del primer catxé a Catalunya, i a tota la península ibèrica.

Ja fa 10 anys d’això i el mateix que el va posar, en Francesc Comellas és qui l’ha convocat. Ja ho va fer fa cinc anys, i ho tornarà a fer d’aquí a cinc més.

Hi han assistit una trentena d’equips, tot un èxit, tenint en compte que no era precisament a peu pla...

Jo no hi he assistit, però l’altre 50% de l’equip no ha volgut mancar-hi, com tants equips de geocatxers veterans i de novells, fins i tot alguns ja havien estat a la celebració dels cinc anys.

Aquest és un catxé simbòlic, per ser el primer i pel lloc on és. Fins i tot nosaltres el tenim com a “favorit”, és l’únic, ja que no volem posar cap catxé com a preferit, només aquest perquè és especial. Crec que és un dels catxés de Catalunya que te més punts d’aquests.

En l’event es va entregar una placa commemorativa al “pare” del geocatxing català, també d’això se’n van cuidar els Tecnics.

La placa:

Descobrint Calella

2011-02-14T10:59:00.004+01:00

Ahir es va celebrar el primer “mini pel Mega”.
Ja es comença a treballar en el segon Mega-event de Catalunya. Serà l’octubre a Calella de mar, Calella de la costa o la Calella dels alemanys, com se l’ha conegut durant molts anys, encara que ahir el seu alcalde ens va insistir que es diu Calella i prou. De fet en el Google si poses Calella només, surt aquesta i no la de Palafrugell.

Per cert, ens van explicar que els alemanys que els anys 60 s’hi van instal•lar, es veu que anaven a Calella de Palafrugell, però que els autocars es van equivocar i els van dur fins a Calella, els hi va agradar tant, però, que s’hi van quedar. Si non é vero é ben trovato.

Pel matí vam estar fent els catxés d’una sèrie que ja s’ha posat de cara al Mega, es diu Calella’s loop, és a dir el bucle de Calella, que ve a ser el mateix que Calella’s ring, que es podria dir també, l’anell de Calella. De fet loop ho vaig haver de buscar al diccionari. Bromes a part, és una sèrie que està força bé. Bons amagatalls, variats, amb graus de dificultats diferents, seguint una ruta per la muntanya que es pot fer en cotxe o en bicicleta i evidentment, a peu.

Van començar la sèrie anant dos equips, els Sisu i Montse i nosaltres. Ja en el primer ens vam trobar dos equips més i vam seguir junts, però al final érem 10 equips que buscàvem plegats, tot un xou! I el grup que anava davant nostre també era bastant nombrós. Ja pot tremolar Calella, que hi han desembarcat els geocatxers!!!

L’única nota negativa de la sèrie va ser el núm. 21, era una rotonda en plena N II. Del grup que anàvem, alguns es van arriscar a entrar (tot i que no el van trobar), els altres vam opinar que no era lloc per un catxé, no per la perillositat en sí, que també és perillós pujar a un arbre i ho fem, vaja jo no, però l’Enric si, sinó perquè és un lloc on NO hi pot entrar un vianant, i a més comporta un degradament de les plantes ornamentals i dels sistemes de rec que hi solen haver.

D’aquesta mena de catxés n’hem fet algun si hi havia poc transit en aquell moment, però en altres ocasions, com ahir, no els hem volgut fer.

S’ha desactivat el catxé per la desaparició, però crec que en canviaran l’ ubicació. No es el primer que, a rel dels comentaris, es canvia de lloc.

Si faig esment d’aquest tema aquí, es perquè darrerament he observat que estan proliferant els catxés en rotondes i potser ens hauríem de plantejar fins on volem anar a parar amb la col•locació d’un catxé. El que m’estranya es que els deixin publicar, potser les normes de geocatxing no els prohibeixen explícitament, però la primera és respectar les lleis locals, no se si les normes de tràfic es podrien considerar “lleis locals”....

Moltes gràcies, Heidi i Chipiron per aquesta sèrie amb la que hem pogut fer un tast de Calella. Mica en mica i gràcies als amagadors de catxés, l’anirem coneixent millor.
Han estat les dues, però cal dir que per ser els primers catxés que posa la Heidi, li han quedat molt bé. Clar que encara que no tenia experiència en posar, el que és en buscar, no hi ha qui l’atrapi!

Desprès d’haver anat de cacera, va arribar l’hora de dinar, com havíem dit que no arribaríem fins la tarda, vàrem anar a dinar amb alguns equips que també anaven directe a la reunió.

I per fi, la primera informació del Mega! Amb l’assistència de l’alcalde, quin luxe! Quantes coses ja estan pensades i engegades, activitats, catxés diferents, sèries, àpats.... És com un déjà vu de l’any passat, però no per ser-ho ha minvat la il•lusió, ans al contrari, per que hi ha l’experiència i l’èxit de l’any passat, sabem que pot sortir fins i tot millor i això esperona tothom. D’aquest primer mini ja han sortit els primers voluntaris, de ben segur que en els propers en sortiran més.

Només puc dir que espero, com l’any passat, que tothom es faci el Mega una mica seu, serà la clau de l’èxit.

La Segarra

2011-02-08T14:18:00.018+01:00

Aquest diumenge vam anar de geocatxing per les terres de La Segarra. Aquesta, igual que l’Anoia és una comarca que poc a poc s’està poblant de catxés, tot i això no és de les més freqüentades pels buscadors, potser és perquè no són gaire turístiques.

Vàrem estar rondant per Guissona, fent els catxés de les ermites, i algun altre més. Per cert gairebé fem un first, el del Sagrat Cor, es va publicar el dijous, i diumenge al matí encara no l’havia loguejat ningú a la web, però com moltes vegades ens passa, vam ser els segons, uns altres ja hi havia anat dissabte. Ja ho vaig dir en el log, si en el glossari de termes de geocatxing existís la paraula “segundones”, la resposta seria: Fifties.

Vam dinar a Cervera i vam fer els 3 multis que hi havien. Dic havien perquè ara ja en són quatre, ahir es va publicar el 4rt, tot just l’endemà d’haver-hi estat.

No havia estat mai a Cervera, i em va sorprendre molt. Passejant pels seus carrers es respira tota la historia d’aquesta ciutat, i es palpa com n’havia estat d’important en altres temps. Tinc la sensació de que ara només se la coneix per l’Aquelarre, que la Cervera notable ha quedat relegada als llibres d’història,no se li ha fet prou propaganda, potser perquè va ser la “premiada” per Felip V? Ja fa moooolts anys d’això i el seu casc antic val molt la pena de visitar.

Els catxés estan força bé, a part de que estan ben documentats, són uns multis molt curts, només s’han de prendre dades en un punt, fet que et fa admirar el lloc en qüestió detingudament, i el punt final no està gaire lluny. Tot i que m’agraden els catxés més aviat grans, aquests micros estan del tot justificats.

N’hem fet 3 i ja n’hi han 4, sembla que seran 5 i un bonus, ben aviat hi tornarem.

Totes les fotos són de Cervera, a que val la pena?

RECTIFICAR ES DE SAVIS, O DE RUCS?

2011-01-27T08:16:00.001+01:00

Més aviat hagués escrit sobre el Bonus dels Guapos, més aviat hagués trobat la solució. En el meu escrit d’ahir, gairebé titllava d’impossible el poder esbrinar les coordenades, doncs avui rectifico, no és fàcil, però tampoc impossible. És més senzill del que d’entrada pot semblar.

Ho explico. En el geosopar del 20 de Gener es va crear la UTE, i allà mateix es va trobar la solució al enigma, sí, sí, ja fa una setmana que la teníem. Bé, teníem la solució, però dur-la a la pràctica és el que ens ha costat tants dies. Segur que el dia del sopar ens varem equivocar en triar els waypoints, tot i saber quins havien de ser, ho vam fer malament, desprès ens deuríem equivocar en els càlculs matemàtics (sumes, restes i dividir per 4, còmic, vaja). Com el geochecker no ens donava correcte, hem estat gairebé una setmana provant altres possibilitats.

Ahir, ja anava a deixar-lo per inútil i quan recollia els papers que tenia sobre la taula, vaig pensar: Fes una última intentona amb l’única idea que em semblava bona, de fet el dia del sopar la vaig titllar de genial, i voilà! Correcte!

En seguida es va convocar un mini-event per anar a trobar-lo tots els rucs junts. Tots no hi vam poder ser, però érem 9 persones (6 equips).

Resultat : FTF per el “The rucs Team”.

El certificat va ser per la Montse, que ens feia de capitana.

GUAPOS I LLETJOS

2011-01-26T12:59:00.003+01:00

Em sap greu dir-ho, però el Bonus de la sèrie dels guapos està resultant una mica feixuc. Si mireu el comptador del geochecker, veureu que, a hores d’ara passa de les 220 intentones, i cap ha estat la resposta correcta.
D’acord ,té un 4,5 de dificultat, però tenint en compte que s’han de fer 4 catxés de 12 waypoints cada un i una mica enrevessats i que això ja comporta certa dificultat, crec que no hauria de ser tant difícil de resoldre.

Se suposa que hem de trobar la llum, per encertar els waypoints que es requereixen pel càlcul de les coordenades.

Podríem dir que hem creat una UTE de 11 persones o més, per unir esforços en l’endevinalla, som uns quants equips que hem fet els 4 catxés i treballem conjuntament per esbrinar el bonus. La UTE la formem equips d’ edats, estudis i especialitats ben diferents, i no hi ha manera. Som uns rucs.

El perquè de l’escrit es preguntar-me en veu alta:

Què pretén un geocatxer quan posa un catxé?
Què sent quan mira el geochecker i veu que encara ningú ha trobat les coordenades?
Què sent quan diu que no vol donar cap pista?

Us ben asseguro que no ho dic per mi, crec que ja he dit algun cop que hi han molts misterys que no resoldré mai, uns perquè no m’interessa la temàtica, d’altres, potser els més, per manca de coneixements i d’altres perquè s’hi ha d’esmerçar massa temps i si no m’engresquen lo suficient...

He parlat d’aquest perquè ha estat una sèrie molt bona que no ha tingut per mi, un final feliç, ja he perdut l’il.lusió per acabar-la, sí, jo em canso aviat de les coses, la paciència no és una de les meves virtuts, i també he acabat pensant que si és un catxé small a Barcelona, és probable que ja conegui el lloc que em volen ensenyar.

Vull aclarir que paciència sí que en tinc quan alguna cosa és laboriosa però vaig fent camí, la perdo quan, per més que m’esforci, no em moc del lloc. De fet he gaudit d’allò més resolent molts misterys i també hi he après molts coses.

Soc anti-estadístiques, però es podria fer un rànking de catxés mistery , terreny < 2, amb menys founds? No, no sortiria bé.

Em consta que n’hi ha algun que te molts founds i en canvi només l’han resolt de veritat dos o tres equips, els altres que l’han fet, o els hi han dit pas a pas el que cal fer o els hi han dit directament les coordenades. I si això ja se sap que passa, torno a les preguntes de dalt i penso que potser el que es pretén no és ensenyar un lloc interessant, o que molts equips puguin trobar un catxé, sinó, principalment, el lluïment del propietari.

BARCELONA GUAPA

2011-01-19T12:53:00.009+01:00

Ja hem fet els 4 catxés del “Guapos” de Barcelona, es tracta de multicatxés que et fan visitar les botigues que han rebut aquesta denominació per part de l’Ajuntament pels seus anys de servei a la ciutat ...

Els hem fet amb els Sisu i Montse. Tots quatre hem gaudit força de les passejades i sobretot de les botigues que hem pogut contemplar i admirar, però m’atreviria a dir que soc jo la que més n’ha gaudit.

Per poder entendre això hauré d’explicar una mica de la meva història:

Vaig viure fins els 8 anys a tocar del Palau de la Música. Molts espais ja desapareguts com , la Penya Cultural Barcelonesa, el Circulo Barcelonés de San José, i sobretot, sobretot, Germanor Barcelonina ubicat a l’antic hostal de la Bona Sort, formen una part molt important dels meus records d’infantesa.

Molts dissabtes al vespre, desprès del ball o la funció a Germanor, els meus pares em deixaven a casa, cap allà les dues o les tres de la matinada i se’n anaven a “tancar les rambles”, quan jo em queixava em deien que algú ho havia de fer, que no podien quedar obertes... Fins que no vaig ser una mica més gran, no vaig entendre que les rambles no es tanquen mai.

Doncs bé, molts dels waypoints d’aquests quatre catxés estan dins la “meva Barcelona” que no te res a veure amb la gran Barcelona de disseny i masses , la meva ja no existeix, al menys ja no s’hi assembla, era petita, entranyable, cabia dins les rondes i no passava més enllà de la plaça de Catalunya.

Algunes de les botigues que ens han fet visitar ja les coneixia, fins i tot n’hi ha un parell o tres que encara avui tinc present quan necessito determinats articles.

Són uns barris dels que vaig marxar als 8 anys, però mai ho vaig fer del tot...

Ui! Entre record i record se me’n ha anat l’olla.

Tornant als catxés, no sabria amb quin quedar-me dels quatre, bé pel recorregut, sí, amb el tercer, però pel que fa als llocs que et fa visitar, us asseguro que fa de molt mal triar.

Si teniu en compte que un dels millors aspectes, per mi, del geocatxing, és conèixer nous indrets o d’aquells que ja coneixies descobrir-ne detalls que t’havien passat desapercebuts, o saber-ne la història... Aquests són catxés 10.
Ideals pels turistes, perquè sàpiguen que no totes les botigues wapes són al Passeig de Gràcia i s’enduguin una bona imatge de la ciutat, i mai millor dit lo d’imatge, perquè són uns catxés que entren pels ulls. Només cal llegir els logs que ja han fet alguns equips estrangers, clar que els dels equips d'aquí tampoc s'han quedat curts amb els elogis.

Només hi trobo una pega, alguns waypoints estan força allunyats i s’ha de conèixer bé el transport públic, o fer-los amb bicicleta, com ja han fet alguns. Nosaltres els hem fet en cotxe, en transport públic i, sobretot, a peu, no hem comptat les hores, han estat forces, però s’han fet curtes.

Hem rigut amb les interpretacions que alguns cops fèiem de les qüestions: ens imagineu més de 10 minuts davant d’una botiga intentant respondre una pregunta que no corresponia i que a sobre ens costava de llegir perquè es feia fosc? O a la Montse ajupida comptant coses a terra com si parlés a cau d’orella amb els follets d’una claveguera? O discutint perquè al comptar peces cada un tenia un resultat diferent?

Afegir que quan un waypoint era prop d’un waypoint meu particular, hem ampliat el recorregut per arriba’ns-hi i així he pogut explicar les meves batalletes als altres tres, pobrets!.

El mateix que vaig dir del catxé “El Madrid de los Austrias”, aquests són catxés de molta alçada a peu pla.

Moltes gràcies DeepButi, ha estat una gran feinada, però t’ha lluït.

ESTADÍSTIQUES/ RÀNKINGS

2011-01-05T13:35:00.002+01:00

No tinc res en contra de les estadístiques, és més, crec que en molts casos ens són útils, el que penso que les del geocatxing potser no formen part d’aquests casos.

Potser millor que parlar d’estadístiques hauria de parlar de rànkings. Ja he comentat altres vegades la poca importància que per mi té el rànking dels catxés trobats. M'agrada saber els que porto trobats, però més ben bé igual quin lloc ocupo.

Per mi, per una de les poques coses que em serveix saber la quantitat de troballes que té un equip, es quan miro un catxé per anar a buscar-lo i el darrer equip no l’ha trobat, si és un equip amb molta experiència, penso que potser no hi és, en canvi si en té poca, penso que puc provar d’anar-hi perquè a lo millor si que hi és i no l’ha trobat. I ja veieu la gran quantitat de vegades que aquesta teoria em pot fallar, i us asseguro que me’n ha fallat moltes.

Doncs, be, aquest escrit és per opinar sobre un nou rànking que acaba d’estrenar groundspeak: els dels catxés preferits.

D’entrada hi vaig caure de 4 potes, jo primer actuo i desprès penso. Tal com vaig veure que podia dir els catxés que m’havien agradat més, i com acabava de fer els 3 de “Guapos per sempre”, que em van deixar molt bon gust de boca, em vaig posar a repartir punts. Si no recordo malament vaig posar 7 o 8 catxés a la llista dels meus preferits.

Desprès he anat llegint comentaris en alguns fòrums, he anat mirant qui a votat quin catxé, i amb tots els meus respectes, tinc dubtes de que totes les votacions hagin estat fetes de manera objectiva, si, si, ja sé que dir quins prefereixes no pot ser mai objectiu, però ...

Total, que penso que potser aviat es faran rànkings dels geocatxers que tenen més catxés votats i així anirem augmentant els camps on poder competir i com, en general, les competicions no m’agraden, ja he tret els meus vots, no hi vull col•laborar.

Per cert, mireu si estic demodée, que gairebé tots els catxés que tenia a favorits eren multi-catxés i resulta que ara això no es porta, perquè són una pèrdua de temps, si a cada waypoint d’un multi hi poses un tradicional, resulta que en el mateix fer tens 6 o 7 troballes, en lloc de només una.

CAGA TIÓ

2010-12-14T10:16:00.003+01:00

Només començar a escriure ja he vist que m’havia posat en un embolic. Com es pot escriure sobre un event al que no s’ha assistit? No ho sé, però això és el que vull fer i surti com surti.

De fet aquest bloc va de les meves experiències amb el geocatxing, i el fet de no assistir a un event determinat, també és una experiència. En aquest cas una experiència frustrant.

Deu fer uns 3 mesos que el Nerium havia tingut la idea, estava molt il•lusionat, tant que ens ho va encomanar a tots. És per això que jo portava temps esperant amb ganes aquest dia, ganes i nervis, ja que el tenia en watch list i veia com anaven pujant els “will attend” , intentava posar-me mínimament en la seva pell i uf! Quina angoixa!

Arribat el dia no hi vaig poder assistir, aquesta mena de constipat amb febre, amb tos de gos, barrejat amb un quadre al•lèrgic ha fet que em senti molt i molt cansada, m’ha fet por empitjorar i m’he quedat a casa.

Però al que anava, com puc fer una crònica de l’event? Doncs basant-me en els comentaris de l’Enric quan va arribar el dissabte a casa. Com n’estava d’ entusiasmat! S’atropellava explicant-ho. Amb quina il•lusió em va donar el tió de record, i les llaminadures i m’ensenyava les fotos que havia fet amb el mòbil. (Diu que en va deixar de fer en veure que no sortien gaire bé i que en Toni (Loblas) n’estava fent, és molt bo fotografiant , quan les publiqui ja afegiré l’enllaç)
Per cert, veient els logs, crec que l’Enric no va exagerar gens, ans al contrari:

http//coord.info/GC2H2ZM

Què es va fer a l’event? Doncs màgia nadalenca!

Els assistents hi van trobar de tot, un tió gegant que feia anys que estava desaparegut, un original personatge, guardià del bosc, que els hi anava donant les indicacions per trobar-lo, els dolços resultats d’un empatx descomunal que portava el tió... i per acabar, deprès de picar i picar, un pica-pica per reposar calories en una nit una mica freda.

Pel que m’han dit, amb tants geocatxers que s’hi van arreplegar, el lloc es va omplir d’una energia fabulosa, procedent de tants cors generosos com hi varen assistir. Tots els equips es van endur a casa un tió de record, fet pel mateix Nerium, impregnat d’aquesta energia, que ens farà més màgiques aquestes festes, i si sabem mantenir el cor generós, de ben segur que aconseguirem que duri tot l’any.

Moltes gràcies Nerium i ajudants per recordar-nos el valor de les coses fetes amb amor, la principal matèria prima que heu utilitzat per muntar aquest event.

UN DIUMENGE RODÓ

2010-11-17T12:38:00.002+01:00

Aquest diumenge ha estat rodó, ha estat d’aquells en que et passes el dia fent geocatxing i acabes ben satisfet. Hem fet una sèrie al matí i un multi-catxé a la tarda.
Potser en l’escrit anterior em queixava una mica de les sèries, però la d’avui ha estat magnífica. I el multi de la tarda, genial.
Per mi, el quid de la qüestió està en la barreja d’entorn i camuflatge. No és el mateix fer una caminada per un mateix paisatge monòton o molt despullat, que per un de més variat, ara camí ample, ara més estret, ara més espaiós, ara frondós, ara travessar una riera... Tampoc és el mateix trobar-te 50 ous kinder sota una pedra que trobar-te els amagatalls una mica treballats, i treballar-los per mi no només es refereix al camuflatge en sí, sinó al lloc on es col•loquen i en la varietat d’amagatalls. Un camuflatge pot ser molt bo, però si en una sèrie te’n trobes 10 de seguits iguals, perd la gràcia.
Aquesta sèrie de Molins de Rei a la Floresta m’ha entusiasmat. Està ben pensada. El recorregut, la quantitat de catxés, la seva qualitat...Un 10!
Segurament part del meu entusiasme també és degut a que tot i que el recorregut no és curt, és molt planer i l’he pogut fer sense problemes. També que hi anàvem 4 persones, que per mi és un número molt bo per fer catxés.

M’agrada molt compartir el geocatxing amb molta gent, però la realitat és que gaudeixo molt més dels catxés quan els faig en “petit comitè”, el grup no s’allargassa, és manté junt, en arribar tothom participa de la cerca. A vegades si el grup és nombrós, quan jo hi arribo ja estan desant el catxé. Bé, potser això és una mica exagerat, però si és cert que el troben els que van davant; a no ser que sigui molt difícil de trobar, els que acostumem a anar al darrera no participem de la cerca.

Al acabar la sèrie hem dinat, i com ens acostuma a passar quan estem engrescats, a la tarda hem seguit amb el Multi de Barcelona, el dels “guapos”.

Ja he dit molts cops que aquests multis m’agraden força, et fan fixar en llocs i detalls que d’altre manera et passarien per alt.

Amb el cotxe varem fer un parell de waypoints, el vam deixar a casa i vam seguir amb transport públic i a peu. I tant que vam caminar! A jutjar pel cansament, diria que gairebé el mateix que al matí!

Ens ho vam passar “pipa”, el GPS que perdia la senyal, nosaltres que volíem respondre unes preguntes impossibles, i era que estàvem en un wp i volíem respondre les d’un altre. Tot i que el propietari va avisar de que podia passar, no ens varem fixar prou i ens vam palplantar davant d’una botiga equivocada i encaparrats en comptar unes coses impossibles. Els d’una botiga propera, que era oberta, segur que encara ens recorden. I es que oferíem una imatge una mica còmica, 4 persones parlant, rient i mirant per tot arreu, fins i tot ajupides al mig del carrer...

Total, que quan ja teníem totes les dades vam anar a fer càlculs i a prendre una cerveseta, amb l’intenció de deixar-ho estar per un altre dia, de fet ja era l’hora de sopar, però vam començar que si sí, que si no, i vam deixar el sopar per més tard i vam anar a acabar el catxé.

Vam arribar tard a casa, cansats, però molt satisfets: Havíem tingut un dia rodó!

TOTS SANTS

2010-11-09T12:58:00.003+01:00

Per Tots Sants, que va ser un cap de setmana llarg, varem anar a l’Empordà, ja feia dies que ho havíem decidit, i és que és una de les comarques del nostre país que més ens agrada i que més sovintegem. El fet de que hi hagués una sèrie de 100 catxés també va ajudar a la decisió.
No només vam fer la sèrie, també en vam fer uns quants dels voltants. Això li va donar una mica més de salsa al cap de setmana.
Clar que el que li va posar del tot la salsa, va ser el plàning d’hotel i restaurants que teníem fet. Varem estar al motel, l’hotel Empordà, per mi, un dels llocs de la comarca on millor es dorm i es menja i al Trull del Francesc, a Boadella d’Empordà, també un bon restaurant del tot recomanable. A nosaltres ens els va donar a conèixer una geocatxer de la zona.
Us ben asseguro que no en tinc comissió, però us deixo els enllaços per si aneu per la zona i els voleu consultar:

www.hotelemporda.com
www.trull-boadella.com

I tornant als catxés. La sèrie en qüestió no em va acabar de fer el pes. La zona dels aiguamolls dona per molt, si, però potser no per cent catxés. Suposo que el propietari va voler arribar a aquesta xifra perquè es tracta d’un homenatge que li ha fet a la seva dona, que no fa gaire que es va morir. El mateix geocatxer té molts d’altres catxés que valen molt i molt la pena, pel que ensenyen, per les vistes que tenen...

Bé, suposo que això és el que tenen les sèries, que t’ensenyen llocs interessants, però al estar aquests llocs saturats de catxés, acabes trobant-ho massa repetitiu. Un altre problema que tenen és el manteniment dels catxés.
No és que no m’agradin les sèries, està bé per exemple una sèrie de castells, o de capelles, o del que sigui, que pots anar fent com et convingui, però això d’un catxé cada 160 metres, que voleu que us digui? Tot i que, és evident, que els pots fer també com et convingui, la mateixa voràgine del joc fa que els vulguis fer de cop, o com més millor...
Les primeres sèries que vaig fer em van agradar força, eren originals, bons camuflatges...però com tot, quan es massifica, s’acaba perdent qualitat.

Que quedi clar que és la meva opinió, no vull que es molesti ningú. Si una cosa tinc molt clara és que el que posa un sol catxé ja te el meu reconeixement pel que fa en pro del geocatxing, imagineu-vos si en posa molts...

Per cert, sabeu quan hem trigat en fer la sèrie?. Uns han trigat 9 hores, d’altres hi ha esmerçat dos dies...nosaltres tres!!!! No recordo qui em va dir que lo meu és l’slow geocatxing, i és ben veritat.
Penseu que encara que en els tres dies hem fet d’altres catxés fora de la sèrie, els altres amb qui m’he comparat també.

En el recorregut ens varem trobar amb un parell d’equips que també estaven fent la sèrie, un d’ells, l’emece, ens va fer la fotografia manipulada que encapçala l’escrit, ja que fent una part del recorregut amb ells, vam arribar als 3000 catxés.

EL MEGA - i 5 – “Attended”

2010-10-24T14:38:00.002+02:00

D’entrada, vull dir que ha estat un èxit de convocatòria: han assistit equips de 16 o 17 països diferents, fins i tot han vingut del Quebec.

He fet una ullada als will “attend” i als “attended” i n’he tret algunes dades força interessants pel que fa als assistents.
És només una curiositat, no prengueu aquests números al peu de la lletra, estan fets quan encara mancaven alguns logs i al comptar els equips assistents pot ser que m’hagi equivocat, no ho he repassat. No pretenc fer unes estadístiques, només ressaltar algunes curiositats. De fet ja sé segur que manca algun equip per fer l’attented, també que al treure percentatges amb números baixos petites diferencies afecten més....
Per fer aquests quatre números, no he tingut en compte els equips virtuals, que, per cert, cada cop n’hi ha més.

Dels equips que han assistit,
el 60 % eren catalans
el 20 % eren francesos
el 10 % eren espanyols (d’altres comunitats)

Els alemanys també tenen un percentatge força alt, gairebé com els espanyols.

Dels equips que no han assistit,
Un 13% dels catalans que van dir que vindrien, no ho van fer
Un 12% dels francesos
Un 40 % dels espanyols
Un 9,5 % dels alemanys

Aquestes estadístiques recorden alguns tòpics sobre responsabilitat, mandres, semblances...

I per acabar us presentaré l’assistent més simpàtic i il•lustre que ha tingut el Mega :
en Signal, the frog. Sí, si la mateixa granota en persona no es voler perdre aquest Mega event. Va fer les delícies dels nens i dels no tant nens.

Moltes gràcies Carlos i Marc per la vostra col•laboració i paciència.

Aquí la teniu amb alguns dels voluntaris:

GEOCATXING / GEOCERCA

2010-10-20T09:25:00.003+02:00

Potser aquest no és el lloc per aquest escrit, la gran majoria de geocatxers que el llegiran són de Catalunya, però si el publico en algun fòrum castellà, estic segura que originarà moltes discussions, i pel que he llegit a vegades, pujades de to i sortides de mare i no és aquesta la meva intenció. Si algú d’enllà del Ebre el llegeix i vol fer les traduccions al castellà, que ho faci, si algú vol deixar la seva opinió, que ho faci també, però de cap manera vull entrar en discussions inútils. Jo ja estic contenta de tenir geocatxing, o geocerca, en català, i els de Catalunya que siguin castellanoparlants, poden seguir amb la web en anglès, com fins ara.

**************

Choose Your Language: English Deutsch Français Português Čeština Svenska Nederlands Català

Això és el que es pot llegir a peu de pàgina de la web oficial de geocatxing. www.geocaching.com Es pot triar qualsevol d’aquestes 8 llengües

Les traduccions no són automàtiques, les fa algú, una persona o un equip de persones interessades en que la seva, sigui una llengua vehicular del geocatxing.

Tot i que em “costen” alguns dels termes del geocatxing en català, i alguns potser no els arribaré a utilitzar, vull donar les gràcies a DeepButi, i als que l’hagin ajudat, ha estat una tasca encomiable. He llegit algun fil al respecte i la feina no ha estat poca i encara hi treballen.

He vist intervencions a molts fils de fòrums castellans demanant que tots els catxés d’Espanya estiguin en castellà obligatòriament i desprès en qualsevol idioma. No és pas aquesta la meva postura, jo crec que si una llengua ha de ser obligatòria en el geocatxing és l’anglès, però ara no entraré en aquest tema.

El que m’estranya és que amb tanta defensa aferrissada del castellà que he vist, no hi hagi hagut cap geocatxer espanyol que hagi traduït la web de geocatxing al castellà. Què no s’estimen tant la llengua com per fer que arribi a tots els àmbits, o potser la veuen tant important que pensen que ja els hi faran els de Groundspeak?
.
Potser sí que aviat els hi faran la traducció sense que hagin de moure un dit. Si és així, no saben la sort que tenen de no haver d’estar amatents constantment per la defensa de la seva llengua i la seva cultura.

Potser d’aquí un temps diran que se senten discriminats perquè Groundspeak ha incorporat el català i no el castellà.

MEGA - 4 - Els serrells

2010-10-19T17:53:00.008+02:00

Poca cosa em queda per dir del Mega. Tot just fer-vos cinc cèntims de la resta d’activitats.

De l’exposició de geocoins dir vos que jo pràcticament no la vaig veure, perquè vaig estar tot el matí a l’entrada, però he sentit a dir que va quedar molt lluïda, i he vist les fotografies.

Del concurs de catxés si que en puc parlar. Genials i impossibles. Si bé alguns ja me’ls he anat trobant, d’altres espero que el hint sigui força aclaridor, perquè sinó no sé com ens ho farem. Són camuflatges perfectes. Va ser força difícil puntuar-los, si un era bo, el següent era millor...
No aclariré de que anaven, per si de cas, però us deixo una fotografia on se'n veu algun, potser en un moment donat, quan estigueu desesperats buscant-ne un, us ve al cap i us ajuda, je je je.

De les activitats infantils tampoc en sé gaire. Se’n va cuidar l’equip Muqatilin amb alguns reforços. Aquí si que jo hagués pogut fer poca cosa, amb la poca paciència que tinc.
Ah! també he de dir que la canalla va disfrutar força amb el castell inflable, fins i tot alguns pares ens van venir a demanar cadires, de l’estona que va estar muntat.

I del estands que venien, doncs això, venien i informaven dels seus articles.

MEGA -3- Com ha estat possible.

2010-10-19T17:21:00.000+02:00

Hi ha un geocatxer català, amb el que potser no sempre estic d’acord, però al que no se li pot negar una cosa: és un tipus amb empenta, que té les coses clares, que pensa i actua en gran. És en Seping.

No us penseu que aquest és un escrit per fer-li la gara-gara, no tot seran elogis, però se li ha de reconèixer que ha estat l’únic capaç d’organitzar l’event més multitudinari de la zona Mediterrània en tota la historia del geocatxing, i a Catalunya ja fa 9 anys que es practica.

La feina que li ha comportat l’organització del Mega només la sap ell, des d’escollir Lloret com a seu, contactar amb l’ajuntament, buscar local, aconseguir fitxar geocatxers locals, contactar les empreses que hi han tingut estands...etc.

El que si sabem, perquè ens n’ha anat informant en els minis és que tots els preparatius han durat un any. Un any on unes coses han anat prenen forma i d’altres s’han quedat pel camí, i on tot i tenir aquest any de coll, encara hi ha hagut canvis i corredisses de darrera hora.

Ben aviat ja va anar demanant col•laboradors, un dels primers va ser en Josep de Bat62, que va crear la web del Mega, molt abans de que es publiqués l’event. Aquesta web ha estat la finestra del Mega, on tothom ha pogut entrar a tafanejar. Més tard, arrel d’un fil en algun fòrum, ja s’hi van afegir uns quants ajudants més, i en un dels mini-event fins i tot es va recollir oficialment la informació d’aquells que volien participar, i així va néixer la figura de voluntari del Mega.

Alguns recordareu els jocs olímpics de Barcelona 92, a partir d’aquells jocs la paraula “voluntari” va agafar, a casa nostra, un significat diferent, un significat més gran que el que posa el Pompeu: Voluntari - que obra per la seva voluntat, que s’empra a fer una cosa sense ésser-hi obligat. Jo hi afegiria: i que dona el millor de si mateix i ho fa amb tota la il•lusió i responsabilitat i pren com a seva la cosa que fa.
D’aquesta mena han estat els voluntaris del Mega.

Encara que entre els voluntaris hi hagi hagut, en algun moment puntual, alguna discrepància o excés de nervis, tot fruit de voler fer millor les coses, han estat aquests voluntaris un factor clau en l’èxit del Mega.

Ja he dit al començar que el Seping és gran, però els voluntaris també ho hem estat, i molt!!!

Us torno a remetre als logs que han fet els assistents, i veureu que gairebé tothom agraeix al Seping l’event, però també el feliciten per haver-se sabut rodejar d’un bon equip.

MEGA - 2 tris-

2010-10-19T13:58:00.006+02:00

Diumenge 10 d’octubre
La Mega paella

Jo particularment, hauria de parlar més de la amanida que de la paella. La paella la van fer uns professionals, la amanida uns amateurs.

N’erem uns quants a la “rebotiga” per preparar les amanides, no va ser fàcil, però sí divertit. Bé això de divertit ho dic ara, en el seu moment va ser força estressant. Arrel d’aquestes amanides la Laura dels Guanacos m’ha “fet” aquesta foto de capità enciam:

Realment va ser dificultós poder netejar tant enciam, tomàquets, pebrots... en uns lavabos de dimensions reduïdes, amb uns cossis gegants, però ens en vam sortir, i això és el que compte.

Pel que fa a la paella, estava bona, i n’hi havia de sobres, alguns van repetir.

*********************************************************************************

Dilluns 11 d’octubre
CITO

Bé, el CITO en català és impronunciable: GSBN (geoamagatall si, brossa no) No sé si m’acabaré d’acostumar a les traduccions oficials al català.
Pel Cito ja quedàvem menys equips, no va ser un event multitudinari, encara que Deu n’hi do l’assistència.
El lloc no era, de molt, dels més bruts de Lloret, potser ni tan sols el podríem considerar brut, al menys comparat amb d’altres zones que he visitat al anar a fer catxés. El que si era dels més fotogènics, el mirador.
Tot i així ens hi varem esforçar de valent, i gairebé podria assegurar que no va quedar ni una burilla.
Aquí ens teniu amb les bosses, que no varem arribar a omplir.

MEGA -2 bis-

2010-10-19T12:41:00.003+02:00

Dissabte 09 d’octubre
El sopar de gala

Aquest va ser l’únic punt feble del Mega. No va estar a l’alçada de la resta.

Perquè no acabés anant bé del tot, van coincidir una sèrie de circumstancies. Molts equips no havien fet la reserva prèvia, fet que va provocar que es tanqués la llista d’assistents el mateix dissabte a la tarda, i les reserves que hi havien fetes fins el divendres, es van veure molt i molt incrementades.
En tot moment el cuiner va estar avisat, i és ell qui va posar el topall, però potser es va sobrevalorar un xic. El menjar no era gens abundós.
Tot i que per megafonia en Seping va avisar en 5 o 6 idiomes que s’havia d’agafar una sola cosa de cada, hi van haver persones que es van omplir el plat molt més del compte, el que va provocar que d’altres es quedessin sense poder tastar gairebé res.

Potser si en lloc d’”exquisiteses?” s’hagués fet un menjar més senzill se’n hagués pogut fer més quantitat. No estic parlant d’un afartapobres, però s’ha de reconèixer que davant una safata de mandonguilles, més aviat petites, costa agafar-ne només una.

En la meva opinió, el cuiner en sabia molt de cuinar, però no de muntar bufets per tanta gent afamada desprès de voltar tot el dia fent geocatxing.

**********************************************************************

Diumenge 10 d’octubre
Flashmob

Aquí sí que si algú tenia mal gust boca del sopar, se li va passar de cop. Va ser l’event més divertit del cap de setmana. La gent ens mirava com si fóssim extraterrestres, preguntant-se d’on havia sortit tota aquella gentada vestida de vermell, amb barrets estrafolaris que anaven seguint les instruccions d’una noia també una mica rareta amb un megàfon.
Per cert, parlant dels barrets, un 10 per l’equip Canival, sevillans ells, que es van posar la giralda per muntera, va ser un dels més originals i dels que més em va agradar.

L’apoteosi va ser quan a les 10 hores i 10 minuts del dia 10 del mes 10 de l’any 10, va quedar dibuixat a la sorra de la platja de Lloret de Mar, devant de l’ajuntament, un magnífic 10 fet per més de 300 persones i que es va desfer al cap de 10 minuts. Tot just l’any en que es commemoren els 10 anys geocatxing.

Al desfer-se, vam fer rotllanes, vam córrer cap a la dreta, cap a l’esquerra, vam seure, ens vam estirar...tot seguint les instruccions de la Rigolet, que desbordava energia, quina empenta que te aquesta noia! si tingués la seva energía!, i els seus anys, clar.

MEGA -2- Event i àpats

2010-10-19T07:43:00.006+02:00

Divendres 08 d’octubre
El compte enrere
La gran majoria de voluntaris ja érem a Lloret el divendres per la tarda i pel que s’anava veient en els “will attend” també molts altres equips, sobretot estrangers.
Aquest event va ser una mena de “faire la connaisance” . Vam estar prenent una copa al bar "La mar blanca", al passeig de Lloret. Un bon lloc i una bona companyia.
Va ser un tast del que ens esperava l’endemà, tot una munió de gent de diferents països europeus. Allà es parlava de tot, català, castellà, anglès, francès, italià, alemany ... No podíem negar que érem a Lloret, ja ja ja.

L’ambient magnífic i el local ple a vessar. La beguda amb més èxit: la cervesa.
També hi van coincidir dos dels equips virtuals més coneguts, Catalunya Team i Geocachingspain, aquí els teniu:

A la fotografia de dalt podeu veure l’ambient que hi havia.

************************

Dissabte 09 d’octubre
Oktoberfest

Ve, tal i estava anunciada, va ser una mini-oktoberfest, si no hagués estat mini aquí s’hagués acabat el Mega.
Els Headbangers, amb alguns ajudants van decorar la zona del bar, i també van preparar el concurs de gerres, n’hi havia de força originals. Viatjar cap a Lloret portant-se la gerra de cervesa indica lo implicada que es sentia la gent en el Mega, anaven decidits a participar i gaudir de tot i a tot arreu.

EL MEGA -1-

2010-10-18T17:16:00.002+02:00

Ara toca parlar del Mega. Desprès de tot un any i sis “minis” ja ha arribat el MEGA. si en majúscules, perquè ha estat un senyor esdeveniment.

La meva crònica particular del Mega, dona per més d’un escrit. En aquest primer, intentaré fer un resum del que ha estat, sobretot vist de fora, descriptiu, com per aquells que no hi han pogut ser. Més endavant ja faré una crònica més personal.

El Mega ha estat un èxit, no només perquè s’han superat els 500 assistents (haguéssim sigut més de 600 si Sant Pere hagués estat geocatxer i els francesos no haguessin fet vaga), sinó perquè ha estat un gran esdeveniment per si mateix, al marge de la assistència.

D’entrada un local, nou de trinca i emblemàtic de Lloret, la sala de Congressos del edifici del Gran Casino, enorme, amb espai diferenciat entre vestíbul i sala, el que va permetre rebre els assistents amb comoditat, relativa clar, perquè a primera hora l’afluència va ser tant gran, que còmode, còmode, potser no va ho va ser del tot. Al cap d’una hora, però, tot i que seguia arribant molta gent, ja no era la bogeria de les 10 del matí, i és que molt abans de l’hora oficial d'entrada ja hi havia equips frisosos per entrar.

Els equips, un cop acreditats i havent signat el llibre oficial, entraven a la sala i allà ja quedaven bocabadats, hi havia molt per mirar, expositors de GPS, botigues del ram, exposicions de geocoins, catxés força originals, que participaven en el concurs de catxés i fins i tot teníem servei de bar.
També hi s’hi van fer un parell de conferencies sobre temes especialitzats i fins i tot una mena d’inauguració oficial per part de l’alcalde de Lloret de Mar, jocs per la canalla...resumint: per a tots els gustos i de tots colors.

Tampoc hem d’oblidar els incomptables catxés amagats a Lloret, ho acabo de mirar, posant Lloret com a centre, en 50 km. a la rodona, hi ha gairebé 1000 catxés, més de 300 si la distància es tria de 25 km....això va fer les delícies dels geocatxers, que no sabien quina ruta triar.

Per saber com en van quedar de contents els assistents, només cal mirar els logs. Per la gran majoria era el seu primer Mega event, però no volen que sigui el darrer.

A la foto no hi som tots, però ni els que hi érem hi cabíem!!!!

11 DE SETEMBRE: NOU CATXÉ

2010-09-13T11:01:00.008+02:00

Aquest 11 de setembre ha estat un dels més mogudets que recordo darrerament. L’hem passat a Vallbona. Quin contrast amb la celebració oficial a Barcelona!. Pel poc que he vist a la tele, va ser encorsetada i mooooolt avorrida. Sort que hi ha celebracions menys oficials i més animades.

Ja vam començar la celebració el divendres al vespre anant a escoltar (i cantar) les havaneres del grup L’Havana Xica, amb un ressopó de sardines acompanyades de rom cremat. Considero que és un dels millors grups d’havaneres que s’han sentit a Vallbona darrerament.

El dissabte al matí, com és costum, s’ha pujat a les banderes, tot just hi hem estat tots, hem esmorzat. Desprès han actuat els Falcons de Vallbona, quin patir!, i més allà dalt. Por de que caiguessin, i més por encara perquè depèn de quin cantó ho fessin...Però han aixecat els seus pilars sense cap problema. Ho fan molt bé, i això que són novells, són la colla de falcons més jove de Catalunya, oficialment han començat aquest any, encara que el passat ja varen actuar aquí, a les banderes.
Desprès ha vingut un petit parlament i la cantada d’Els Segadors. I apa, tots cap avall.

Per dinar, botifarrada popular. La nostra colla estava al complert, hi érem els 12 habituals.

A la tarda-vespre actuació de Ballets de Catalunya a la plaça. Ostres! que diferent és veure-ho en directe. Les poques vegades que he vist balls tradicionals en directe, he disfrutat d’allò més, i en canvi per la tele, que abans en feien de tant en tant, ho trobava molt i molt avorrit. Fins i tot, quan al final van convidar la gent a afegir-s’hi, em vaig animar a sortir a ballar una mena de sardana molt antiga, precursora de la que avui dia es balla.

Des d’aquí vull felicitar al col•lectiu Camí Ral i a l’Ajuntament per la feina que han fet perquè la Diada fos un èxit.

Varem acabar gairebé a les 10 de la nit, 10 persones anant amunt i avall per les rodalies, cercant un restaurant que ens volgués donar sopar. A les 11 més o menys ho vam aconseguir.

Entre una i altre cosa, nosaltres varem tornar a les banderes per amagar-hi un catxé, un petit homenatge a les pintures i als que les varen fer. Ja fa anys que les veiem desde casa i s’han convertit en un referent per la gent de Vallbona d’Anoia.

No hi ha certificat FTF, l'enviarem per email, i les explicacions de geocatxing estan escrites a mà, a Vallbona estem sota mínims i l'impressora ahir va dir prou. Espero que els geocatxers ho sabran disculpar.
El catxé encara no està publicat, però esperem que ho estigui aviat, i us convido a visitar-lo.

4 ANYS DE GEOCATXING

2010-08-24T13:45:00.002+02:00

Avui fa quatre anys que vaig començar a fer geocatxing. Com passa el temps!
I com han canviat les coses en el mon del geocatxing. I com ha canviat la meva manera de mirar-m’ho.

Nosaltres varem començar a fer geocatxing per caminar una mica, i conèixer indrets d’aquells que no venen a les guies, i on no aniries si no és que algú que ho coneix molt bé t’hi porta.
Havia deixat de fumar i ja tenia una mica minvada la capacitat pulmonar, a sobre hi vaig posar tants kilos de més...També per saber què fer aquells dies que et lleves i comences: on anem?. On tu vulguis. Què et ve de gust?. I a tu?. No ho sé . I si... I arriba el migdia que encara ets al sofà decidint.

Mirant les estadístiques, resulta que en aquests 4 anys hem fet més de 2700 catxés, i som el 4rt equip de Catalunya i el 5è d’Espanya, sense tenir en compte els equips virtuals, i, fent una mirada més amplia al rànking, en els primers 15 llocs, no hi ha cap equip amb gent de més 50 anys.

Fent geocatxing hem conegut molts altres equips i he de dir que pràcticament tots m’han agradat força, persones fermes, encantadores, de les que val la pena conèixer, encara que he de dir que a vegades, preses en grup, a algunes les he trobat un xic massa competitives. Tot i així, no canvio per res el fet d’haver-les conegut, i poder-les considerar amigues.

Segons això, sembla que hauria de dir que cada dia m’agrada més el geocatxing, doncs no és així. El geocatxing d’avui dia a Catalunya, no s’assembla gaire al de fa 4 anys, ni a Catalunya ni enlloc. No és ni millor ni pitjor, però és diferent. Ja se’n ha parlat a molts llocs d’aquesta evolució “natural” d’aquest joc. Però des del meu punt de vista, aquesta suposada evolució s’ha sortit de mare.

Potser vaig errada, però crec que ara s’ha convertit en una mena de competició entre els jugadors, no es reconeix obertament, però d’un temps ençà, sembla que a la comunitat geocatxer ens hagi picat un bitxet que ens fa més competitius, no sé... és una sensació que tinc, i me’n guardaré prou d’assenyalar ningú.
He de reconèixer, però, que en el meu cas a un 50% de l’equip li ha picat més el bitxet que a l’altre, tot i que encara no l’hi cal antídot, ho tenim controlat, je je je.

En els nostres començaments, i crec que en els de molts equips, el fet de fer geocatxing era tenir una afició més, un complement a les activitats habituals de lleure, anar al cinema, al teatre, llegir, sortir amb amics...però em sembla que per alguns s’ha convertit en el seu leit-motiv. A mi no m’agrada una vida monotemàtica.

I un altre factor d’aquesta evolució, ha estat la tria dels llocs i dels tipus de catxés. Ara es posen molts catxés sense que el lloc tingui res d’especial per mostrar, només pel fet d’incrementar el nombre de catxés. També han proliferat molt els anomenats urbans, que en la seva majoria solen ser micros o nanos. Aquests els entenc en llocs d’interès, històric o arquitectònic, però en la cruïlla del carrer X amb el carrer Y, que voleu que us digui...Encara que reconec que el que tingui o no interès el lloc és molt subjectiu.

Ara, al cap d’aquests quatre anys, vull donar les gràcies als geocatxers que m’han permès gaudir dels seus catxés, alguns d’impagables. Agraeixo, també, les amistats i coneixences que he fet en aquest mon i tot el que he après resolent alguns mysteris.

Seguiré fent geocatxing, però procurant no perdre el nord i procurant, també, evitar les picades del bitxet que he anomenat abans.

Per quatre anys més!!!!

Quan les barbes del veí...

2010-07-27T15:01:00.004+02:00

M’ha arribat que alguns indrets d’Alemanya han prohibit el geocatxing perquè ho destrossen tot.

M’ha fet recordar el que vaig poder presenciar al fort de Bellegarde: Quan nosaltres marxàvem sense haver trobat un catxé, on hi havia foto spoiler i l’amagatall era evident, varen arribar uns alemanys, dues parelles amb nens. Tot i que els hi dèiem que estàvem segurs de que el catxé no hi era, van començar a treure pedres del mur, ampliant l’espai de cerca uns quatre o cinc metres i deixant a terra les pedres que anaven treient. Vam insistir en que ho deixessin estar, ensenyant-los-hi la foto, i ni així, els nens seguien treien pedres sense que els pares els diguessin res. Al final nosaltres varem marxar, per veure si així desistien, però no, encara es van quedar una bona estona. No crec que fos refent el mur.

És una llàstima, pels bons practicants d’aquest joc, però era d’esperar. Aquí també pot arribar a passar. De fet recordo un bon multicatxé, prop de Manresa, on hi havia un waypoint en (o molt a prop) d’un dolmen, i que es va haver d’arxivar. (veure fotos)

Tots hem tret més pedres del compte, quan busquem en un mur, però s’han de tornar al seu lloc, s’han de treure d’una en una i tornar-la a deixar al seu lloc abans de treure’n una altre, s’ha de deixar el mur tal i com estava, i en segons quins indrets ens ho hauríem de pensar molt i molt abans de posar-hi un catxé.

Això ja sembla més un blog de queixes que de cròniques, però és el que hi ha. Poc que escric i és per rondinar, deu ser que em faig vella.

Geocatxing català, en català, de Catalunya?

2010-06-21T11:47:00.002+02:00

No entenc com és que alguns dels equips habituals del fòrum de geocatxing en català, i que segur que estan al cas de l’aparició de forocatxe, no s’ han deixat veure per aquest nou fòrum. Bé, no s’han deixat veure, perquè mirar segur que ho han fet, només cal veure les visites que anat tenint. I de fet no parlo de 2 o 3 equips, sinó de més.

És que no hi volen ser? És que no els agrada? És que tenen una alternativa millor? Com és que no es pronuncien? No és parlant, que s’entén la gent?
Crec que hauriem d’opinar i construir, no fer com si res, ja que sembla un menyspreu d’uns a la feina d’altres.

De fet penso que si cadascú en diu la seva, podríem acabar tenint un fòrum al gust de gairebé tothom, perquè suposo que, de tothom, és pràcticament impossible.

De fet l’única cosa que s’havia comentat, la de la obligatorietat de publicar una traducció al català, si és que s’escrivia en un altre llengua, és una norma que ja ha estat modificada.

Alguna cosa se’m escapa. M’ho explicareu?

Decebuda

2010-06-16T12:35:00.003+02:00

Estic decebuda,clar que ja era d’esperar. Quan una comunitat petita comenta a créixer esdevé més variada, tots els membres ja no pensen igual, ni tenen el mateix estil, ni els mateixos valors…
Foroware ha deixat d’estar interessat en el geocatxing, i això que aquest tema era el que més fils tenia. En la meva opinió, això ha estat provocat per les polèmiques que s’han originat d’ençà que la comunitat de “foreros” (no sé si se’n diu així) ha crescut. En un escrit en quest blog, del 07 de Març, “Espanya és una fruitera” ja reflectia una mica que l’engrandiment de Foroware estava perjudicant el bon tarannà del fòrum.
En qualsevol tema que s’enceti no hi falten els comentaris que tenint o no, a veure amb el tema, reflecteixen uns sentiments crispadors, hi ha foreros a qui els agrada la bronca, només cal veure alguns dels fils, tant a Foroware com a Groundspeak, es nota el ressentiment d’uns cap uns altres.

Ara, veient que l’apartat de geocatxing en català de Foroware, tendeix a desaparèixer, se’n ha creat un de nou. Doncs bé la polèmica ja està servida, ja n’hi ha uns que no volen que s’obligui a traduir al català qualsevol escrit que no estigui en aquesta llengua. I perquè no? si amb els traductors automàtics no hi ha d’haver cap problema? a més si és en castellà, d’acord, tots ho entendrem, però i si escriu un anglès o un alemany.
De tota manera es podria matisar aquest punt de les normes. Però no s’ha suggerit això, no, només s’ha sabut criticar.
Crec que si algú escriu en castellà per desconeixement del català ningú el dimonitzarà, o sí? No m’agraden les postures radicals.

Menys m’agraden aquells que intervenen en els fils per enriure-se’n o provocar més polèmica. Ja hi hagut una intervenció de les que no s’entenen. Què hi fa opinant en l’apartat de geocaching en català, en un fil sobre el català, un geocatxer espanyol i que escriu en suahili? Per molt que desprès digui que feia broma i que no l’he sabuda encaixar, només cal mirar intervencions anteriors en el fil sobre la reorganització de Foroware, o en el fòrum català en el fil “consulta web cat” per veure de quin peu calça.

On són la tolerància i la bona voluntat?
I que consti que on dic tolerància, no vull dir deixar-se trepitjar.

CURIOSITAT

2010-06-01T14:28:00.006+02:00

Fa molts anys, gairebé 40 que vaig anar per primer cop a França, amb la Tieta. Si, sí, Tieta amb majúscula, de tietes en tenia moltes, però Ella va ser única. Era una excursió amb autocar, que organitzava no recordo ben bé qui, i també hi anava una amiga meva del cole amb la seva mare i la seva avia. La ruta va ser Barcelona – Les- Lourdes – Les - Barcelona .
El que més em va impressionar d’aquell viatge, va ser una visita a uns jardins, que recordo que m’havien dit que eren d’un manicomi per professors, però que sempre he estat incapaç de recordar com es deien i on eren. (El segon va ser el Camembert, formatge que vaig menjar per primer cop en aquell viatge).

Doncs, be, el dissabte passat, anant a França per un event de geocatxing, l’Enric havia preparat un catxé en un poble que es diu Lannemezan, en un parc que es diu de la Demie- Lune, i resulta que és el lloc on jo havia estat.
Segueixen sent uns jardins d’un hospital psiquiàtric. No us imagineu la il•lusió que em va fer. Algun cop quan explicava la història del que havia vist, i no sabia dir on, tenia la sensació de que no em creien.
Han mantingut les mateixes figures, i estan molt cuidades, netes, restaurades... en fi, us deixo unes fotografies perquè ho veieu. Entendreu com em van frapar al veure-les amb 12 o 13 anys.
Poc es pensa el o la propietari/a d’aquest catxé el que m’alegrat fer-lo.

GEOSATURACIO

2010-05-30T17:05:00.002+02:00

Fa molt que no escric, i perquè?, doncs perquè no tenia res a dir, o el que tenia a dir no era agradable.

Estic geosaturada.

Saturada de micros i nanos, que no ensenyen cap lloc interessant o diferent.
Cansada de que quan trobo algun geocatxer, desprès de la salutació de rigor, el primer que em pregunti sigui quants catxés he fet el darrer cap de setmana, perquè això és l’únic que li interessa de mi.
Cansada de que es posin catxés a dojo, sense filar prim en l’entorn, ja és igual que sigui un lloc on hi fan pipi els gossos, o botellons els caps de setmana i s’hi pugui trobar de tot, menys coses agradables...

(Es cert que nosaltres en tenim un sota una paperera, el del Fossar de le Moreres, però també és cert que el cul de la paperera és net, allí no hi poden pixar els gossos i penso que el Fossar és un lloc prou interessant de conèixer, i amb la foto spoiler no hi ha lloc equívoc on remenar. Tot i així, si ens comencessin a arribar queixes de l’ubicació l’arxivaríem i llestos.)

I què me’n dieu dels mysterys d’última generació? Semblen posats pel lluïment de l’intel•lecte del propietari, i per deixar com a tontos els que no el resolen , i no ho dic per mi que tothom ja sap que soc tonta i que d’informàtica res de res i ni m'interessa, que els que faig és perque me’ls xiulen a l’orella. Què se’n ha fet d’aquells mysterys on aprenies quelcom sobre algun tema interessant? Cinema, història, literatura, geografia, llengua...ara només sembla que tinguin importància les aplicacions informàtiques...

Molts atribueixen aquestes coses a una evolució natural del geocatxing. Jo em nego a evolucionar d’aquesta manera. Fins ara havia defensat el que cadascú fes el que volgués, que això era un joc lliure, amb normes prou flexibles... però ara crec que ja ens anem sortint de mare.

I si he fet aquest escrit, ha estat per contrast amb el que vindrà, sobre la setmana de vacances que hem passat a França, on també està ple de catxés, però amb un altre caire molt diferent.

SANT JORDI I GEOCATXING

2010-04-30T12:48:00.002+02:00

En el sopar mensual de geocatxing d’aquest mes d’abril varem celebrar Sant Jordi, una mica avançat, sí, però les dates van caure així, que hi farem!
Les organitzadores, si, aquest cop TAMBÉ, has estat LES i no ELS, ens van fer treballar el magí amb una història de dracs, princeses i catxés. Encara bo, que no vam haver de fer cap representació, quina por vaig passar, fins arribar al moment del cava i del sorteig dels llibres que havien dut per intercanviar, que no vaig respirar tranquila. Aleshores, i veient que no hi haurien actuacions, em vaig relaxar.

A més a més de parlar de catxés, les converses van derivar cap a un camp més literari, es van comentar llibres, es varen fer recomanacions...

Sembla que està arrelant aquesta idea de fer alguna celebració de tant en tant en els geo-sopars. S’organitzen com a events i tenen un al•licient afegit.

De motius no en falten, ja s’han fet de Nadal, de carnaval, de Sant Jordi, queden equinoccis i solsticis, encara que els tres que queden aquest 2010, seran més tard del tercer dijous, però posats a buscar segur que en trobem més de motius: al Maig, les flors, al juny, el blat, els segadors, sant Joan, el foc, el solstici...i a l’agost ... ostres! l’agost es podria fer un geo-sopar de festa major, no són a l’agost en la majoria dels nostres pobles?

En fi, ja veurem si la comunitat s’anima.

CAP DE SETMANA AL VOLTANT D’UN CATXÉ

2010-04-26T16:49:00.012+02:00

Al facebook s’ha creat un grup anomenat A mi gusta el Slow-geocaching. Jo vaig ser de les primeres en apuntar-s’hi. Aquest cap de setmana ha estat aquest, el geocatxing que hem practicat.

D’entrada diré que hem organitzat tot el cap de setmana per fer un catxé que total està a uns 50 Km de casa. No només hem fet aquest, clar, hem aprofitat i n’hem fet uns quants més per la zona, però si que ha estat un, el Comet-4, Montseny 1970 el leit motiv del cap de setmana.

Van quedar tant impressionats quan varem fer l’Avió de l’Albera, que volíem fer aquest amb una actitud de calma i respecte, sense cap pressa. Ja sabíem de bell antuvi, que seria un catxé dels que te’n recordes, sinó per sempre, que no es pot dir mai, si per molt de temps.

L’Enric ho va organitzar. És únic per lligar hotels, catxés, restaurants... Tant si sortim sols, com quan anem acompanyats ell és, gairebé sempre, el que se’n cuida de fer les reserves, mirar els catxés...

Hi varem anar amb els Sisu i Montse, habituals en moltes de les nostres sortides de geocatxing i amb en Joan i la Isabel, amics que, tot i no ser del ram, ens acompanyen de tant en tant, si els catxés s’ho valen, clar. Crec poder assegurar que si sempre practiquéssim aquesta mena de geocatxing, ens acompanyarien més sovint.
El de l’avió de l’Albera que he esmentat abans, el varem fer amb ells, i això que hi varem haver d’anar dos dies seguits perquè el primer no el vam trobar. Val a dir que dormíem a Figueres, no ens va caldre pujar i baixar de Barcelona.
Si el voleu consultar, també és un molt bon catxé, dels que deixen empremta, és el GC197NT.
Ja és casual que una de les primeres visites que ha tingut aquest catxé, ha estat la del propietari del catxé de l’avió de l’Albera.

I tornant al catxé que ens ocupa, el del Comet 4, s'ha de dir que és un catxé que te molta feina darrera. Hi varen col•laborar diferents equips per tal d’esbrinar el lloc exacte i tota la història del que va passar. És el GC22N04.
Si el consulteu no deixeu de llegir el log d’en Heidelgun, del 5 d’abril, que amplia l’informació, i de veure les fotografies que s’hi han anat penjant. Impressionants les del DeepButti amb la neu.

Com a curiositat dir que encara es troben restes de l’accident pels voltants del catxé.
Nosaltres hi varem trobar un trosset de rètol, un trosset de corretja de rellotge i algunes coses més que podeu veure a les mans d’ en Joan:

Ho varem portar fins als peus del monument commemoratiu.

També vam aprofitar per fer uns 8 o 9 catxés més per la zona, ja que hi varem estar dissabte i diumenge, així vam poder conèixer uns llocs ben curiosos, com la taula dels Bisbes, fer una caminada pel Pla de la Calma, i conèixer diferents fonts del Montseny, fins i tot vam poder practicar CITO, cosa que, de fet, no ens va fer cap gràcia.

UN ALTRE MINI PEL MEGA

2010-04-19T18:30:00.003+02:00

Ja ha estat publicat el MEGA.
L’organitza “el comité de eventos” i aquest comitè és com hisenda: “somos todos”. Quina rucada!. Tothom sap qui és el pare, l’owner, d’aquest Mega.

És evident que l'equip Seping no ho fa tot sol, que rep l’ajut d’altres equips, i sinó que li preguntin al Bat62, que ha estat des d’un bon començament, i segueix estant, darrera de tot el tema informàtic i segur que d’alguna cosa més. D’altres ja hi han col•laborat en traduccions, o amb altres temes, els de Turisme de Lloret, els equips que han organitzat els Minis....

Però anem al grà. La qüestió és que el dia 11 d’abril es va celebrar el quart Mini-event pel Mega. Va ser un Mini diferent dels anteriors.

D’entrada no va tenir plantada de catxés nous. I, entre nosaltres, ni falta que feia.

La gran majoria d’equips que acostumem a assistir als Minis, no ens havíem acabat els publicats en el tercer.
Nosaltres, en varem fer uns quants al matí, tota una sèrie. Tot i així van haver equips que en van fer dues o més , de sèries, vull dir.

L’event es va celebrar en un local de Lloret anomenat “El puntet”. Es tracta d’un centre de l’Ajuntament, destinat als joves, on es poden conectar gratis a Internet, poden pendre un refresc, llegir prensa, fer jocs de taula, fins i tot hi tenen una sala insonoritzada per poder assajar grups de música.
Allí es van parar taules i cadires per poder dinar. Un dinar que s’havia portat cadascú. Ho vaig trobar força interessant, sembla que el proper també serà així, però en lloc de cadascú el seu, es portarà menjar per compartir. Encara millor. Clar que es corre el risc de que tothom porti una truita de patates, je je je. Crec que s'intentarà fer-ho al aire lliure.

Desprès de dinar, en Seping no ens va deixar fer el ronso ni la migdiada. Ens va informar de com estan els temes del Mega. Sembla ser que hi hauran algunes coses “sonades”. No desvetllaré res aquí, així, els que no hi éreu, encara tindreu més ganes de venir al proper Mini.

També es va anar concretant el tema del voluntariat, es necessita força gent, sobretot per la rebuda dels diferents equips, i també persones amb idiomes, intèrprets que facilitin la comunicació amb els equips estrangers.
Per això es va passar una mena de petita enquesta, per saber la disponibilitat i les característiques dels assistents. És el que deia al principi, per un event d’aquestes característiques cal col•laboració.
De tota manera, encara que aquest tema sembli feixuc, els voluntaris no hauran de treballar més de dues hores, així que també podran gaudir plenament de l’event.

La resposta va ser molt positiva, diria que tothom es va apuntar per ajudar. Així fa goig implicar-se en aquestes tasques.

I res més a dir pel moment. Ens veiem en el proper Mini del mes de Juny, que per cert, ja està publicat.

MINI VACANCES ABRIL 2010

2010-04-13T13:44:00.006+02:00

Aquesta setmana francesa ha estat molt relaxada, i geocatxerament parlant, molt productiva.
Què vull dir? Doncs que hem fet molts catxés, però contràriament al que em podia pensar a priori, no m’he estressat gens. Intento ara buscar-ne els motius.

En primer lloc, sortíem al dematí sense cap propòsit concret pel que fa a nombre de catxés. Si algun se’ns resistia o no trobàvem el camí, el deixàvem córrer i ja està. (Anem amb el e-trex groc, que ni mapes, ni rutes ni res de res, només una fletxa) Al anar sols no costa gens prendre decisions, quan es va en colla, l’un per l’altre, ningú vol prendre la iniciativa, i menys la de deixar estar un catxé.

En segon lloc, gairebé tots han estat rurals, no em tingut cap pressió per part dels geomuggles, i els que han estat cèntrics, han estat en pobles molt tranquils i al ser dies feiners tampoc ens ha comportat cap problema.

En tercer lloc, al no dur cap pla establert, a cada moment hem pogut gaudir de l’entorn.

Hem fet un earth catxé en un circ prehistòric, on per fer el found calia només passar per un corriol, doncs nosaltres varem fer tota la volta al circ, bé, pel recorregut més curt, però ens hi varem estar més d’una hora, gaudint d’aquelles pedres espectaculars.
Un altre exemple, el pont del diable de St Guillhem le Desert, desprès de trobar el catxé varem fer un tomb per tota la zona, és magnífica, fins i tot hi han fet una platja a la vora de l’Herault. El mateix poble de St. Guilhem val una bona passejada, igual que la Couvertoirade....
En un altre cas, varem fer un picnic a dalt de la Causse de Larzac, aprofitant que hi havia un catxé...

Conclusió: No importa el número de catxés, el que importa és gaudir del que fas.

I dels catxés què dir... alguns ens han fet conèixer uns indrets excepcionals, i d’altres no tant. Potser el millor indret, o el més espectacular va ser uns salts d’aigua prop de St. Guilhem, d’un catxé que, per cert, no varem trobar. No som gaire bons fotògrafs i al foto no s’acaba d’apreciar tota la bellesa del lloc:

Alguns ens van decebre una mica, però potser la culpa no és dels catxés en sí, sinó de les nostres preferències, eren urbans, en uns barris de les afores de Montpeller, on no hi varem acabar de veure el què i els varem deixar estar. Les grans ciutats tenen moltes cares, i no sempre totes ens agraden.

El que si hem observat, és com ha baixat la qualitat del contingut de les carmanyoles, igual que aquí, es pot dir que ja no hi intercanviem gairebé mai, només hi trobem porqueries, i no és perquè ja tinguem una edat que pensem així, no crec que cap nen volgués endur-se un ninot trencat, o una propaganda d’un hotel, o una arandela rovellada, tot això (i llumins) és el que hi hem anat trobant. Enyoro quan anàvem expressament a comprar regals pels catxés, a la ferreteria, a la papereria o fins i tot als “xinos”. És una llàstima, tenia el seu encant i conferia legitimitat al nom de tresor.

GRÀCIES GARRI

2010-03-24T16:48:00.002+01:00

Un catxé acabat de publicar per l’equip Racoseral,el GC255G4, m’ha fet reflexionar sobre tota la tasca duta a terme per en Garri.

Li hem d’agrair que hagi esmerçat bona part del seu temps en el geocatxing, no només revisant i publicant catxés, sinó també posant-ne.

Recordo quan vaig publicar el primer catxé, (no és que n’hagi publicat gaires) que, a part d’ajudar-me a fer-ho, em va enviar un correu adjuntat unes instruccions per fer-ho en codi html. (Encara que per mi l’html = xinès, ho sento, vaig néixer massa aviat). Però això demostra l’interès que posava en ajudar als novells.

I tot això, tinc entès que ho feia sense obtenir res a canvi, és una feina voluntària, només en treia la satisfacció de la feina ben feta i de veure com anava creixent el geocatxing, activitat que es veu s’estimava força.

Pel que fa als catxés que ha posat, tal com diu en Racoseral, són una assegurança de diversió. No és que els hagi fet tots, però sí uns quants, i us puc assegurar que són catxés dels bons. Només una pega, és propens a buscar els amagatalls prop d’esbarzers.

Personalment no l’he tractat gaire, per tant no sé que l’ha dut exactament a deixar el geocatxing, però sí sé que estava sent molt mal tractat en alguns foros per part d’una minoria de geocatxers, dels que no val la pena parlar perquè ells sols, amb les seves intervencions, es desqualifiquen. També es cert que la feina se li havia multiplicat moltíssim, només cal veure el ritme de publicació de catxés nous que hi ha ara i el de fa un parell d’anys. Ara surten catxés com bolets. Per altre banda, sembla que darrerament tampoc n’anava a buscar i fa molt de temps que no en posa, és a dir sembla un adéu definitiu, no només com a revisor.

També vull fer palès que gràcies a ell (i a l’equip Tècnics) tenim els sopars mensuals, els geosopars, som molts els que hi assistim regularment i ens serveixen per caviar impressions, per comentar el darrer mystery, per conèixer nous geocatxers, fins i tot de tant en tant es deixa caure algun estranger que està de pas...total, unes trobades ara ja imprescindibles.

En fi, que respecto la seva decisió, però em sap greu. Potser, i això és una picada d’ull, d’aquí un temps ens el tornem a trobar en aquest mon del geocatxing.

Gracies per tot, Lluís.

GIRONA

2010-03-23T17:19:00.007+01:00

Aquest ha estat un cap de setmana especial. Per celebrar el nostre aniversari, el divendres varem anar al parador de Sau.
Quina placidesa! Llevar-se sentint només els ocells. Llàstima que hi havia boirina, tant habitual aquí, i la vista sobre el pantà no era tot lo bona que podia haver estat. Tot i així els tons de gris i blau eren espectaculars.

El dissabte ja varem fer cap a Girona. Hi hem estat molts cops, ens agrada força i sempre trobem algun indret nou on no havíem estat o un petit carreró per on no hi havíem passat.
La vall de Sant Daniel dona molt de sí, hi ha camins i caminets per on passejar, et sents en plena natura, sense haver-te de complicar gaire la vida per terrenys massa dificultosos.
Evidentment hi hem fet catxés, a la ciutat i a les rodalies.
No sé si ha estat pel lloc o pels catxés, però no m’he estressat gens, fins i tot en els urbans, com els hem fet quan ja era fosc, no hem tingut problemes de geomuggles.

Alguns han estat dels que més m’agraden a mi, com el de l’ermita del Calvari, un multi on s’ha de caminar una mica, però sense gaire desnivell ni gaire estona, fora de ciutat i amb un final a un lloc que està força bé, vaja, per mi, amb tots els ingredients d’un bon catxé. Ja sé que potser ara no estan de moda, però a mi m’agraden els multis, el fet d’anar recopilant dades fa que et fixis més en el trajecte.

En Rofo15 ja es va entossudir no fa gaire en que ens aprenguéssim els rius i els ponts de Girona, publicant un mystery (GC1T6BY) i ara altres geocatxers, entre ells la Soniettte, ens han fet visitar alguns d’aquest ponts posant-hi catxés.

Per cert que la Soniettte està donat a conèixer Hostalric a base d’anar-hi posant catxés, el projecte H, que suposo que acabarà amb un bonus final.
Hi varem parar de tornada. És un poble que per mi te una significació especial, tot i no haver-hi estat molts cops, hi tinc records d’infantesa d’haver-hi anat amb el pare i l’avi, ells si que el coneixien molt bé.

Resumint, un cap de setmana més relaxat que l’anterior, però també ple de catxés.

GEOCATXING PER TERRES DE LLEIDA

2010-03-23T14:05:00.004+01:00

El cap de setmana del 14 de març va començar d’una manera una mica esbojarrada. A mig matí del divendres em telefona l’Enric i em diu que ha vist una oferta al balneari de Rocallaura, a tocar de Vallbona de les Monges, per la nit de dissabte, i que si em semblava bé, fes la reserva. La vaig fer ipso facto!. De fet ja teníem pensat d’anar el dissabte a Tàrrega, però no sortir tot el cap de setmana. El pla era anar fent catxés dels que l’equip Oust havia posat per la zona. Quan, gairebé al migdia, ho explico a la Montse (de Sisu i Montse) em diu que s’hi afegeixen, i torno a fer un altre reserva per ells.
Al vespre, ja desprès de sopar, em vaig trobar amb una amiga –no geocatxer- que en saber l’oferta del balneari, també es va voler afegir, amb el seu marit, a la sortida. Total que a quarts de dotze de la nit, estàvem fent la tercera reserva d’hotel.

Al matí de dissabte varem començar a fer els catxés amb els Sisu i Montse i cap al migdia se’ns fan afegir en Joan i l’Isabel, els no geocatxers.
Ja amb uns catxés fets, vam arribar a l’hotel a les 20h i encara vam tenir temps de donar-nos un banyet a la piscina, que van mantenir oberta fins més tard, només per nosaltres sis. Tot un luxe. El que no vam poder és fer el circuit termal, ja era massa tard.

La dèria dels catxés, com sempre!

Aquesta sèrie de catxés ha estat molt prolífica, crec que no l’hem acabat tota i sembla que encara en poden posar més.
Ens ha agradat conèixer aquesta zona més detalladament, alguns dels indrets on els catxés ens han portat han estat força interessats, com un antic cementiri, on per cert no vam trobar el catxé, o l’oasi de les rodes, un lloc força peculiar, ho podeu veure a les fotografies. Cal destacar que tots els catxés estaven força ben documentats.

De tota manera, per mi han estat massa catxés, o massa o massa repetitius, no ho sabria precisar, però de tota manera ha estat un cap de setmana divertit.

Ah! I un altre cosa bona han estat els àpats, el sopar del dissabte al balneari, potser el més fluixet, però els dinars a Cal Menut a Belianes i a Ca la Maria, a Sant Martí de Maldà, van ser excel•lents, un amb una cuina internacional i elaborada i l’altre de cuina casolana, però ambdós del tot recomanables, de fet l’equip Oust ja els recomana en un dels catxés.

Si encara no heu anat a catxejar la zona, proveu aquests restaurants!

CANVIS AL BLOG

2010-03-22T14:25:00.002+01:00

En vista de que, en aquest blog, el geocatxing ha pres un protagonisme molt i molt considerable, he decidit deixar-lo exclusivament per temes relacionats amb el geocatxing.
Els altres temes com les teràpies naturals, Barcelona, llibres, queixes diverses...etc, alguns dels quals tinc ben abandonats, els passaré al altre blog que tinc obert i que us convido a visitar:

http://rosachaler.blogspot.com/

De moment hi passaré alguns dels escrits que tinc publicats aquí, i mica en mica ja en posaré de nous.

Si en algun moment no hi podeu entrar en algun dels blogs, voldrà dir que hi estic fent obres (o proves) intenteu-ho més tard.

Gràcies!

CATXÉS, CATXÉS, CATXÉS

2010-03-19T14:10:00.001+01:00

En primer lloc vull agrair a en Xavhy el seu comentari. De fet el trobo prou important com per encetar un altre escrit, fent així que tothom quan llegeixi aquest nous escrit vagi a llegir també el comentari deixat a “la reina del xino-xano” del 7 de desembre.

Val a dir que el que aquí exposo són opinions i maneres de fer totalment personals, i que potser, no, segur, ja he dit en altres ocasions.

Jo entenc que hi ha moltes maneres de fer geocatxing, i nosaltres depèn del dia en practiquem una o altre. Quan anem a fer sèries d’aquestes en que els catxés estan molt a prop uns dels altres, i és un continuo pujar i baixar del cotxe, doncs ens ho prenem com una gimkama. Un eslògan: “toma el caché y corre”.
Quan tot i ser una sèrie, ja s’ha de caminar una mica, ja no anem tan de pressa, el fet de que s’hagi de caminar ja implica en general, que es tracta de camins rurals, on és més agradable, per mi, anar xino-xano, en aquests casos i depenent de la quantitat de catxés, ens plantegem ja una sortida de cap de setmana, i sense cap meta, fer els que puguem.

Sempre hem tingut molt clar que si al anar fent una sèrie, trobem un lloc que ens agrada en especial, el visitem amb calma. Per altre banda també és comprensible que si fas 100 Km per anar a buscar una sèrie els vulguis acabar tots per no haver-hi de tornar.

També fem geocatxing quan planifiquem un viatge sigui de cap de setmana o més llarg. No hi ha millor manera de conèixer l’entorn d’un lloc que anant on ens porten els catxés que hi estan amagats. Clar que si fas turisme i catxés, el número total de founds serà més petit, però...i què? No haguéssim conegut tots els racons de Nimes si no fos pel geocatxing, va estar força bé, en canvi, a Londres se’m va fer pesat, n’hi ha tants que no tots són a llocs interessants.

Es tracta de gaudir en cada moment del que fas. I sobretot no fer-te mala sang amb el que fan els altres.

Ens pot semblar incomprensible, però hi ha gent que per desestrassar-se de la setmana laboral, necessita estressarse el cap de setmana fent el màxim de catxés possibles, però si això li va bé... res a dir.

En el meu cas particular, no us penseu, no, que hi ha vegades que sembla que tingui l’enemic a casa, sobretot quan te preparats catxés urbans, que són els que més m’estressen o quan veig que en porta de preparats de terreny una mica dur per mi, que m’ofego en les pujades, però mai arriba la sang al riu. Aleshores negociem

A mi també em sap greu que aquesta manera d’acumular founds ens faci perdre part del possible gaudi de l’entorn, però he de pensar que hi ha gent que no li dona importància o que amb poca estona sap copsar l’entorn que ens pretenen ensenyar. També val a dir que en els urbans, hi ha entorns que ja tenim molt vistos, o que no són especialment destacables.

El que vull dir amb tot això, és que a mi ja em sembla bé que hi hagin catxés tant diferents uns dels altres, però també crec que el llegir no ens ha de fer perdre l’escriure, i s’ha se seguir posant catxés, diguem-ne rurals, i s’ha de seguir anant-los a buscar. I que ja depèn de cadascú com passa el cap de setmana.

I que me’n dieu del que s’obsessionen pels FTF? L’experiència em diu que això va a tongades.
Primer semblava que l’important era ser el primer en el rànquing de founds, ara sembla que també és important el número de catxés amagats, la dificultat dels mysterys publicats, la dels esbrinats...

De cara als nous geocatxers, el més important seria que no es deixessin enlluernar per les estadístiques, i la manera que triïn de fer geocatxing, crec que dependrà en bona mida, de com o per qui hagin estat introduïts en aquest joc, i del poc o molt esperit competitiu que tinguin.

No cal que ens amoïnem massa, també hi ha molts geocatxers al nostre país, que no han caigut en aquest parany del fer, i fer, i fer, el que passa és que com no fan tants logs i no sovintegen els events o els sopars, no són tan coneguts i a vegades sembla que només siguem els de sempre, però n’hi ha molts més, que no fan enrenou, però que practiquen aquest altre geocatxing que podríem anomenar més seleccionat.

Potser el que cal és que reflexionem sobre el geocatxing que fem, i què és el que ens omple, i si el que ens omple és tenir un bon lloc en els rànquings, doncs: Endavant! A fer catxés! I si el que ens omple és tenir contacte amb la natura i gaudir dels entorns que visitem, doncs: Endavant! A fer catxés!

Quins catxés triem, només dependrà de la nostra escala de valors, i potser en menor mesura, del nostre estat físic.

ESPANYA ÉS UNA FRUITERA

2010-03-07T11:41:00.002+01:00

La realitat d’Espanya, ara per ara, és que és com una fruitera, d’aquelles que fan tant goig quan es posen a taula, amb pomes, peres, taronges, plàtans..., i cada mena de fruita representa una identitat diferent, així podríem comparar les taronges amb els andalusos, les pomes amb els de Castella, els plàtans amb els canaris, les mandarines amb els bascos...i així anar seguint.
I tota aquesta varietat ve a reflectir la diversitat de cultures i maneres de ser de cadascú dels que formen aquest estat espanyol.
Hi alguns que voldrien la fruitera igual de gran però monocolor, només amb una mena de fruita, deu ser que estan a règim, encara que no sabria dir a quin o en quin.

Amb això no estic dient quina mena de fruitera voldria a la meva taula, segurament seria més petita.

Aquest escrit ve perquè a Foroware, que la gran majoria de geocatxers catalans coneixeu, i del que ja he parlat en alguns casos, s’ha produït una xispeta d’enfrontament entre diferents fruites. No ha anat més enllà perquè procuren evitar confrontacions i enrabiades públiques. Però jo sí que m’he enrabiat una mica i ho vull fer públic aquí.

Conec, tot i que no massa, els creadors de Foroware, i crec poder assegurar que són de ment oberta, acollidors i respectuosos amb totes les fruites. Fins i tot al ser conscients de que la comunitat geocatxera catalana és la més nombrosa van crear un apartat de geocatxing en català. Potser ve d’aquí el problema, potser hauria de ser de geocatxing català, el que es fa a Catalunya, independentment de la llengua vehicular. Tot i que potser aleshores es crearia el problema de si es pot escriure o no en castellà.

El fet és que darrerament Foroware ha crescut molt, però sembla que no tots els membres actuals tenen el mateix tarannà que els creadors, i també sembla que vulguin tocar la pera als del geocatxing en català, si no fos així, no s’entén l’intervenció a la que faig referència, ja que ni el fil ni la pregunta, eren del àmbit del seu autor.

Recollint la pregunta de l’Aullu, voldria encoratjar els geocatxers catalans a crear un foro d’àmbit català, i que tothom hi pogués dir la seva, en català, però on, si algú per desconeixement del català escrit, ho diu en castellà, no se li esborri el post ni se’l dimonitzi. És clar que, entendre’l, l’entén gairebé tothom, sinó aquesta intervenció de la que estic parlant no s’hagués produït.

ELS DIMONIS LILES DE LA CALA DELS FRARES

2010-03-06T10:50:00.004+01:00

Ja s’ha fet el tercer mini-event a Lloret, i encara que sigui repetir-me, aquests mini-events, de petits no en tenen res. La trobada ha tornat a ser multitudinària.

Els Lloretteam, elsbuliacs i peixielefant han amagat 31 catxés per tenir-nos ben entretinguts tot el matí. Per evitar coincidir massa gent en un mateix catxé, com ja és habitual, s’han organitzat diferents grups i diferents itineraris.

Els Liles, que ja erem Dimonis des del darrer mini, aquest cop hem agafat denominació d’origen: La cala dels frares. El grup es podria dir que ja venia fet, encara que hi ha hagut alguna variació: les baixes dels Romeu Sendra, que estan a punt de ser pares, i del ulrike bcn, que no va venir a l’event, hem recuperat la Rigolet, s’ha incorporat el Rofo15, per cert que aquest parell estaven molt més relaxats que en el darrer event (com es nota que aquest cop no eren els organitzadors), i hem fet una nova adquisició: La Larys610, que ha resultat ser una companya de primera qualitat, em sembla que ja no la deixarem marxar. Total, que érem: equipo a, Fervil Team, Fifties, Larys610, Les txuquis, Loblas Wolf’s Team, Nerium62, Rigolet, Rofo15 i Sisu i Montse. (A la foto a la Segona Creu de Terme)

Els organitzadors s’ho han treballat tant, que ningú ha pogut acabar els catxés que havien posat. Nosaltres tot just hem pogut acabar el nostre itinerari amb el repte final inclòs, tot i que hem arribat una mica tard al dinar, però no n’hem pogut fer cap d’extra. Val a dir que ha estat sorprenent la qualitat dels catxés, i més tenint en compte que no fa massa temps que són geocatxers. Han estat amagats fora del nucli urbà, els que ens ha permès conèixer les afores de Lloret, que realment donen molt de sí.

Triar aquesta població pel Mega ha estat un encert

El més original, però, ha estat rebre les pistes pel catxé final directament des de la radio, original i divertit. A cada hora en punt, amb les noticies, radio Lloret parlava del geocatxing en general i ens anava donant les pistes. L’Enric, que duia el nostre transistor de la cuina (cadascú fa el que pot) ha posat l’alarma del mòbil per no perdre’ns cap emissió.

El capítol del dinar, mereix atenció especial, el local ha permès que tots poguéssim parlar amb tots, els nens poguessin campar al seu aire, i gairebé no hem notat que ens faltessin mans, una pel plat, l’altre pel cobert, l’altre pel got... és broma, ho hem pogut recolzar a les taules, i el més important: la qualitat del menjar, tot estava molt bo, però jo destacaria el montadet de mini-hamburguesa amb seva i evidentment la fideuà, que tot i que la vaig menjar reposada en escreix, estava melosa i boniiiiiiiisima. Un 10 per en Joan Pau i els seus ajudants!!!

En acabar el dinar, en Seping, com ja ens te acostumats, ha fet cinc cèntims dels preparatius del Mega, que cada cop és més aprop, segurament pel proper mini ja estarà publicat.

Desprès s'ha fet un taller de geocatxing, dirigit als geomuggles, que s’havia anat anunciant per radio Lloret. A estat a càrrec d'en Sonsoyo, que ja està avesat a explicar el tema als neòfits.
Potser ens haguéssim hagut de quedar, sempre s’aprenen coses i se’n recorden d’altres pel que fa a la teoria i a la bona pràctica, però l’afany de catxés ha fet que la gran majoria de geocatxers experimentats marxessim a catxejar la tarda, donant per finalitzat l’event.

DIUMENGE DE CATXÉS I CALÇOTS

2010-02-25T00:29:00.011+01:00

Diumenge pasat varem anar de calçotada. Es tractava de la calçotada anual que fem una bona colla d’amics, enguany hem estat menys dels habituals, només erem 20 persones, anys enrera haviem estat molts més.
Molts cops, pel matí, abans d’anar a dinar feiem alguna excursioneta extra per les rodalies del lloc de la calçotada, o alguna visita cultural com la del monestir de Santes Creus l’any passat o la del Castellet del Foix, ja fa més temps. Aquesta vegada no teniem res previst.

Per no perdre el temps, varem quedar al matí amb Sisu i Montse per anar a buscar catxés. Amb un no res varem passar per l’Anoia, la Segarra, l’Urgell, la Conca de Barberà per acabar a l’Alt Camp, la collita va ser de 5 catxés.
Dels cinc que varem fer, en llocs que no coneixiem, vull destacar el del poble naturista de El Fonoll i el de Guimerà, dos pobles dels que n’haviem sentit parlar però no hi haviem estat i que ens van agradar força. La primera foto és feta a Guimerà.

La calçotada la feiem a l’aula de natura de Les Esplanes, a Nulles. Ens ho preparen per nosaltres sols, així podem fer el xivarri que sigui que no passa res, encara que no us penseu res de l’altre mon, que som una colla molt discreta.
Els calçots a fora, a l’aire lliure, amb una plujeta fina que ens va fer una mica la guitza, tot i que ens van posar una mena de toldo, i el dinar, a dins la casa, en dues taules que ens varem repartir, com gairebé sempre, una per les dones i l’altre pels homes.

Si us fixeu en les fotografies, varem tenir la sobretaula al voltant de la llar de foc, prenent unes infusions bonísimes que ja esperem d’un any per l’altre, ens van dir que era Menta, Maria Lluïsa i no recordo que més, però de ben segur tenen algun ingredient secret.

Això és el que tenen aquests llocs, molt més caliu que els típics i massificats restaurants de calçotades.
En resum una casa rural molt acollidora i on organitzen estades i activitats de tota mena.
Crida l’atenció, al menys a nosaltres, tots molt urbanites, el funcionament dels lavabos, n’hi ha un de convencional, on no hi pots, però, tirar paper, perque va a parar a una fosa ecològica, i l’altre és com una comuna de les d’abans, en diuen seca, i s’hi ha de llençar palla cada cop que s’utilitza, Tot del més natural i autentic.
Us en deixo l’enllaç perque la pogueu “visitar”.
http://www.lesesplanes.org/ .

SOPAR DE CARNESTOLTES

2010-02-24T20:40:00.002+01:00

El sopar mensual dels geocatxers d’aquest mes de Febrer, es va dedicar a Sa Majestad Carnestoltes.
Va ser el sopar més divertit de tots els que s’han fet fins ara, i ja en portem uns quants. El van organitzar 4 dones i, no es per dir-ho, però d’organitzar en saben (o sabem) un “rato”.
De fet la única condició era portar màscara, no calia que ens disfressesim del tot, i a més es donaven facilitats, si no duies la màscara et pintaven la cara i llestos. Es nota que tenim ganes de gresca, i que qualsevol excusa és bona per divertir-nos.

Haurieu d’haver vist quines caretes duien els MAT, per mi van ser els millors de la nit, eren les seves propies cares desfigurades, com caricatures, senzillament estaven genials. Nosaltres anavem a cara descoberta, però disfressats, pel que no va caldre que ens pintessin. Cada cop estic més convençuda de que l’Enric fa pel geocatxing coses que d’altre manera serien impensables, com avenir-se a disfressar-se, amb el sentit del ridicul que semblava que tenia!

Les organitzadores havien preparat unes activitats extres, per fer encara més divertida la vetllada, així ens varem trobar: uns fent petons a tort i a dret, d’altres repartint copes, uns altres, omplint-les de cava, d’altres més, fent preguntes.....

I per acabar, per tal d’esbrinar les coordenades d’un nou catxé que ens havia preparat el “Carnestoltes Team” per l’ocasió, varem haver de passar un examen. El més divertit van ser les preguntes, i les possibles respostes. Què voleu que us digui? Algunes semblaven evidents, d’altres impossibles, uns copiaven dels altres, no ens posàvem d’acord (treballavem en grups). En fí que es va organitzar un guirigall d’allò més divertit fins que al final algú va cridar: Ja les tinc! I apa, tots corrents al carrer a buscar el catxé.

El catxé va resultar ser un micro-catxé disfressat de sardina, no en va, ja haviem entrat a la Quaresma.

De fet, sembla que a Sant Pere no li va agradar gaire que celebressim el Carnestoltes en plena quaresma, ja que ens va obsequiar amb un considerable aiguat, que malgrat tot no va aconsseguir aigualir-nos la festa.

A la foto, la prova de que vam trobar en Wally.

ADEU PINQUI

2010-01-21T17:35:00.005+01:00

Fa tot just un parell d’hores que ens has deixat, el Pere, el teu veterinari, aquell de qui mai vas voler ser amic, t’ajudat a fer el traspàs. Estaves tan dèbil que ni li has posat mala cara quan l’has vist. Ni t’has immutat, quan s’ha acostat amb la xeringa mentre l’Enric i jo t’acaronàvem per darrera vegada.
I així te’n has anat, dolçament, sentint la nostra escalfor.

Sabíem que això passaria, tenies gairebé 15 anys i ja quan et van operar, fa poc més de 3 mesos, vas trigar a recuperar-te, de fet varem arribar a pensar que no tornaries a ser el d’abans.
Potser vas trigar una mica més del compte, però et vas refer, i de quina manera!.
Tornaves a ser tu, amb el teu mal geni i les teves exigències, les teves rebequeries, les teves corredisses malgrat l’artrosi... i les teves mirades, que ho deien tot!

Però ahir vas començar a marxar, defugint-nos, buscant racons on amagar-te, sense forces per rondinar-nos quan ens acostàvem i t’observàvem i t’amanyagàvem.
Fins aquest matí no ens en hem adonat de que realment estaves a punt de marxar, que la metàstasi havia anat fent el seu camí i feia que tu acabessis el teu.

Veig una mica tèrbola la pantalla mentre escric, podria esperar a escriure a estar més calmada, però no vull, perquè és precisament ara, que ja no hi ets, quan més necessito parlar-te, quan més necessito agrair-te els bons moments, la companyia, la fidelitat....
És ara quan em venen al cap les entremaliadures, les anècdotes, com quan eres petit i et menjaves les burilles de les meves cigarretes, quan vas estar perseguint un conill fins l’esgotament, quan algun cop t’havies fet pipi a casa per castigar-nos...

És ara quan tinc la necessitat de dir-te:

Gràcies, Pinqui, pel teu remenar de cua durant tants anys, no l’oblidaré mai.

AMB COTXE I GPS

2010-01-19T12:34:00.005+01:00

DE NIT AMB GPS

Aquest passat cap de setmana s’ha celebrat un event a Casserres, és el segon que hi organitzen , al primer no hi vaig assistir-hi, però en vaig llegir els logs i es feia palès que la gent havia quedat molt contenta i havia gaudit molt de les activitats programades.

Doncs be, els geoberguedans, que són el ”team” resultant de l’agrupament de diferents equips de la zona, han muntat una sèrie de vuit catxés als que s’hi podia accedir en cotxe pràcticament fins al catxé mateix. L’ordre era diferent per cada cotxe, per tal de no coincidir massa equips en una mateix lloc, encara que al final, hem acabat en grups de 5 o 6 cotxes.

Nosaltres anàvem amb el cotxe dels Sisu i Montse. De fet són tantes les vegades que anem amb ells que potser hauríem de pensar en crear el “Brothers and Sisters in Law team”.

A destacar del nostre recorregut: el pas de la Riera de Clarà, potser no calia travessar-la si s’anava pel lloc correcte, però no ha estat el nostre cas i l’hem travessada per damunt de troncs i pedres que no eren massa estables, hem estat de sort, però, només un s’ha mullat una mica.
Un altre moment destacable ha estat quan el cotxe s’ha quedat clavat en el fang que hi havia al Roseret, per sort en aquest punt ja anaven amb altres cotxes i ens han pogut treure sense problemes.

Això és el que ens passa als geocatxers, que l’afany de fer els catxés i d’apropar-nos-hi el màxim en cotxe, fa que, de vegades, descuidem tenir una cura mínima per mantenir la seguretat.
Un altre exemple, al fer el catxé del Roc de la Mel, varem deixar els cotxes a la mateixa carretera, ocupant pràcticament tot el carril, amb els quatre intermitents encesos, semblava que ha havia hagut un xoc en cadena!

En referència als catxés, han estat molt bé, encara que ha estat una llàstima haver-los acabat de nit, ja que el paisatge és molt bonic, nosaltres l’hem pogut gaudir en els sis primers, però els dos darrers ja era fosc.
Han estat molt variats i alguns de francament enginyosos.

En acabar els catxés havíem recopilat les dades d’unes coordenades, i allà que hi varem fer cap.

Era un local polivalent a l’Espunyola, allà ens esperava l’organització, amb les taules parades i l’escenari muntat.

Desprès de les salutacions, cops d’ull a la taula dels travel bugs i geocoins, i signatures al log-book, vam anar passant un a un per recollir el tall. Les amanides i el pa amb tomàquet ja eren a taula.

Ja érem al punt culminant de la nit: La botifarra de Casserres!.

Vaig entendre els logs de l’any passat. Quina botifarra més bona! També val a dir que el pastís de patates emmascarades no es quedava coix.

En acabar el sopar ens van fer treballar el magí, i de quina manera! Deu incògnites per esbrinar i algunes realment difícils, sort que es permetia copiar.

Amb totes les proves van arribar a obtenir unes noves coordenades, que ens haurien de permetre trobar la clau per obrir l’enigmàtica caixa que hi havia a l’escenari. I allà que varem anar corrent.

Ens varem trobar un paller enorme, no hi havíem de cercar cap agulla, només unes claus!!! Aquest va ser un dels moment més divertits de la nit, tothom aixecant palla, fent pols, jugant...
Varem anar trobant ous kinder, i al final un nen de l’equip Pedraforca, va trobar el bo, el que tenia les claus.

En aquest punt, i ja amb la clau, vam tornar a dins per obrir la caixa i poder treure el FTF, una de les coses més preuades pels geocatxers. N’hi havia un per cada equip, que ens vam endur com a recordatori d’aquest magnífic event.

Cal dir que els nens, i alguns ja no tant nens, van tornar a jugar a la palla. Molt bona i divertida idea, aquesta del gran paller, la feinada que deurien tenir per deixar-ho tot net!

L’event es va acabar amb una bona xocolatada, de la que alguns i algunes varem poder repetir...i cap a casa!.

I per acabar, el mateix que vaig posar en el logbook :

“No hay dos sin tres”, i ja esperem el proper!!!

CRÒNICA DEL SEGON MINI PEL MEGA

2009-12-22T17:29:00.002+01:00

Ja hem tingut el segon event tot preparant el Mega.
L’assistència ha estat massiva, de fet el més repetit en els logs d’attended ha estat : si això és un mini, com serà el Mega?

Desprès de ser rebuts pel comitè de benvinguda, i de les salutacions i presentacions pertinents, ens hem repartit en diferents grups, per no coincidir en els catxés, el meu grup ha estat el dels Dimonis, encara que tota l’estona ens hem anomenat Dimonis Liles, ja que el formàvem els mateixos que varem ser “Els Liles” en el primer mini-event, amb algunes incorporacions, de fet només ens faltava la Rigolet, que aquest cop, prou feina tenia.
Així els dimonis hem estat: Fervil, Fifties, GuanacosTeam (només el Rafa), Loblas Wolf team, Nerium62, Romeu Sendra, Sisu i Montse, les Txuquis, i Ulrique bcn.

Per començar, un recorregut a peu per trobar quinze catxés, la gran majoria urbans. No han estat de “carret de fotos”, no, han estat molt, molt, treballats, alguns ens han costat una mica de trobar, i s’ha de tenir en compte que érem 15 persones buscant.

Encara no entenc com, perquè érem el grup dels xino-xano, però hem acabat dels primers i com no podia ser d’altre manera: a fer la cerveseta!

Tot seguit, un cop tots els equips reunits de nou, ens ha tocat esgarrapar la sorra fins a trobar... un tupper! on hi havia una felicitació de Nadal personalitzada per cada equip.

I desprès, a dinar. Quin guirigall, tanta gent! Però al final hem aconseguit seure i anar fent via amb el pica-pica i demés.

En arribar l’hora del cafè, es veu que els organitzadors pensaven que no havíem treballat prou, i ens ha plantat un examen a cada equip, amb sopa de lletres inclosa. (mireu que aplicadets que estàn a la foto). Clar que anava de geocatxing, evidentment, però era prou difícil. Espero que no pengin les notes, perquè tot i que he acabat de les primeres, crec que m’he deixat una pregunta per respondre, és el que té el córrer i voler acabar abans.

Sobretaula : En Seping amb el seu ordinador (i com no, l’ajut d’en Josep -Bat62-) ens ha fet cinc cèntims més de com està el Mega, i ens ha presentat els dissenys de la geocoin i els pathtags. L’intervenció ha estat més breu que l’anterior, molta cosa ja la tenia dita, però tot ha estat molt professional, amb projector, megafonia...

Desprès ha agafat la paraula la Rigolet per agrair-nos l’assistència, i aleshores sí que se’ns ha posat a la butxaca!
Ens ha passat un vídeo amb fotografies de tots els equips. Quina feinada! Quin detall! Es nota quan es fan les coses amb estimació i amb ganes!
I com a colofó final : Onze catxés més, un drive-in nocturn, bé eren 10 catxés on recollíem dades per poder trobar l’onzè, el Bonus.
El Bonus estava a la platja de Sta. Cristina.

Tot ha estat molt organitzat, amb un començament i un final en el lloc més adient, a la platja. No s’ha deixat res al atzar, de fet, em consta que ja feia més d’un mes que la Rigolet havia encarregat el temps: un dia assolellat i una nit amb molts estels, típic de la Costa Brava.

Vull destacar el nivell dels catxés, ha quedat ben palès que la quantitat no està renyida amb la qualitat, quines feines de bricolatge i d’enginy!. És una llàstima que no en pugui donar detalls ni publicar fotografies, perquè els que no hi éreu us féssiu una idea del treball que han fet.

De ben segur la gent que vingui al Mega, quedarà parada del nivell dels catxés de la zona.

Felicitacions Rigolet i Rofo15 us ha lluït la feina!

EL JARDINER DEL SOPAR

2009-12-18T23:13:00.002+01:00

Eren quarts de dotze de la nit del 17 de desembre, quan en un xamfrà solitari i fosc de la Vil·la Olímpica s’hi ha vist una munió de dones, i algun que altre nen, esperant amb una clara ansietat manifesta, no sabem ben bé què, que un suposat traficant anava treient d’una furgoneta.

No sabem amb claredat de quina mena d’estupefaent es tractava, però devia ser algun tipus d’euforitzant, ja que cada dona, en rebre la seva dosis esclatava d’alegria i somreia o reia com una possessa.

Fons confidencials ens han informat que aquest estimulant s’anomena amistat i en aquest cas es tractava d’un derivat del companyerisme geocatxeril.

No s’han efectuat detencions, ja que no hi havia cap autoritat prop del lloc del fets. Cas d’haver-n’hi hagut i haver-se efectuat el pertinent escorcoll, a ben segur s’hagués confiscat un tou d’esperit nadalenc, un tou de plantes amb música (no sabem si fumables) i haguessin enxampat un suposat traficant amb la cara plena de petons d’agraïment.

LA REINA DEL XINO-XANO

2009-12-07T00:31:00.004+01:00

Aquest escrit és una reflexió sobre l’escrit que vaig fer dilluns passat i que l’endemà vaig treure del blog. No crec que l’hagi llegit gaire gent.
El vaig retirar per no incomodar aquells equips que han anat amb nosaltres a fer catxés i amb els que he compartit alguna pujadeta, per mi, massa forta.
Bàsicament el que hi venia a dir és que no estic disposada a fer el màxim de catxés en el mínim de temps i que no m’agrada el ritme que havíem agafat darrerament.
Això no vol dir que, si no son cansats, pugui fer molts catxés en un dia, sinó que si en fem algun que requereixi un esforç físic que per mi sigui considerable, ho vull fer al meu ritme i sense tenir cap de pressió, ni per presses, ni per el nombre de catxés a fer, ni per d’haver d’alterar el ritme dels demés. Vull ser la reina del xino-xano.

No fa gaire en un fil d’un fòrum, vaig llegir la pregunta: Què passaria si Groundspeak treiés les estadístiques del perfil dels equips? Doncs, bé, per mi no passaria res. No m’agraden les estadístiques i menys les competicions. El que m’agrada és fer catxés, i conèixer llocs, i si són molts millor que si són pocs, i si són enginyosos encara millor. No és ben bé el mateix.

De tota manera si tinc en compte les “nostres xifres” en el geocatxing català, resulta que són prou bones, dels tres equips (reals) que tenim per davant, només un, fa menys temps que nosaltres que practica el geocatxing, i cap d’ells passa dels cinquanta anys.

Desprès d’aquest esforç d’anàlisi d’estadístiques, i veient-ne el resultat, potser hauria de canviar de parer i esmerçar-me més en el tema de guanyar punts, però no ho faré.

L'EQUIP LILA

2009-11-09T19:12:00.002+01:00

He titulat així l’escrit en homenatge al grup que varem formar ahir diumenge a Lloret de Mar per tal d’anar a fer catxés.
Com molta gent de la que llegeix aquest blog són geocatxers, us presento els “liles”: Fervil Team - Fifties - Loblas Wolf’s Team – Rigolet – Sisu i Montse i Les Txuquis.

Clar que també l’hagués pogut titular UN 10 PEL MINI DEL MEGA!
Ja que l’event va ser tot un èxit d’organització i de participació.

Es podria separar l’event en dues parts completament diferents, la del pati, completament lúdica, al matí i la de la classe, desprès de dinar.

Varem començar trobant el comitè de recepció al pàrking, en Marc i la Mercè, molt professionals, passant llista. El vigilant encara deu al·lucinar ara de la quantitat de cotxes que li van arribar a l’hora, semblava una mica estressat dirigint el trànsit del pàrking.

Els RomeuSendra, ens havien preparat un recorregut pel Lloret més cèntric, on havíem de trobar uns quants catxés, dotze en total.
Per això es van crear grups d’unes 10 persones amb recorreguts diferents per a cada grup, per tal de no coincidir massa gent en un mateix catxé. Se les van pensar totes per que no poguéssim fer trampes, no es podia anar al catxé que es volgués, per obtenir les coordenades de cada catxé, calia fer-los per ordre.
Per fer el recorregut ens varen facilitar un mapa detallat de la zona amb els catxés assenyalats i numerats.

Dels catxés, que voleu que us digui, tots molt ben camuflats, d’una dificultat mitja, amb algun de més fàcil i algun de més difícil. No es van limitar al nano amb iman a sota d’un banc o al carret sota una cabina. Els contenidors estaven treballats, delataven, però, una certa addicció a la xocolata...i no explico més.

A mi particularment, el recorregut em va agradar força, ni massa curt ni massa llarg, i, el més important: a peu pla.

Al anar 10 persones et permet anar xerrant amb tothom, ara amb uns ara amb els altres i així, xino-xano, em van passar les més de dues hores de passejada sense adonar-me’n. Cal dir que el dia acompanyava, feia sol i una temperatura molt agradable.

Un afegitó: Lloret era ple de gent, bona part ja eren una mica “granadets”, i bona part, també, molt tafaners. En algun dels catxés varem haver de fer mans i mànigues per poder dissimular. Per això. i per la mala recepció del GPS, els organitzadors, ens van facilitar alguns spoilers (= pistes fotogràfiques (pels profans)) per no haver d’estar massa temps rondant pel mateix lloc. Com podeu veure no es van deixar cap detall.

Desprès d’un bon dinar, a l’hora del café, en Seping, que va estar recolzat informàticament en tot moment pel Bat62, el creador de la web del Mega, ens va fer l’explicació de com s’aniran organitzant totes les tasques.

Entre explicacions i comentaris se'ns varen fer les set de la tarda i ens varem anar acomiadant, fins el proper mini pel Mega, que ja està pràcticament programat.

Les noticies relacionades amb l’organització s’aniran publicant a la web del Mega, teniu el link en aquest mateix blog.

Com a cada trobada d’aquestes, hem retrobat els coneguts i n’hem conegut de nous, a destacar els diferents equips integrants del Lloret Team, especialment implicats en el Mega.

En el Mini pel Mega s’ha vist que hi ha un munt de feina a fer, però també, un munt d’il·lusió per fer-la.

GEOCATXING A MADRID, ALTRE COP

2009-11-02T19:57:00.009+01:00

Hem estat tres dies a Madrid, de geocatxing. Tot i que gairebé tot eren micros o nanos urbans, no he acabat tan farta com vaig acabar a Londres, potser perquè han estat menys dies, potser perquè passejar per Madrid i, sobretot pel Retiro, m’agrada força .

En el Retiro he estat a racons amb força encant que, amb les vegades que hi he anat, encara no coneixia. Destaco el tros anomenat la “Casa de las Fieras”, restes de l’antic zoològic de Madrid, que es va tancar definitivament el 1972 (a la primera foto) i els jardins “Cecilio Rodríguez“ (a la segona).

Dels catxés poca cosa a dir. Molts dels que hem fet són d’una sèrie que es diu “M de Madrid” i “m minúscula”. Són d’aquells catxés de fer número i crear adrenalina, per lo compromesos que són d’agafar i deixar.

Aquesta idea de la inicial, és bona, tal com van explicar GuanacosTeam, quan fa dos anys varen crear la sèrie “B de Barcelona”. Es tracta de que al mirar el mapa de la ciutat pel Google Earth la senyal d’aquests catxés dibuixessin l’inicial de la ciutat. La pega és que tant si es mira Barcelona, com si es mira Madrid, aquests catxés queden “perduts” en el gran nombre de senyals que hi ha i no es veu la lletra.

A mi, que vaig fer tots els catxés de la B fa dos anys, em resulta inevitable comparar-los amb els de la M. He de dir que els de Barcelona són més variats, també la gran majoria són nanos i micros, però estan camuflats de diferents maneres i a diferents llocs, no com a Madrid, on gairebé tots són iguals. Suposo que això és perquè a Barcelona, un cop els GuanacosTeam van llençar la idea, diferents equips es van apuntar al projecte i hi van col·laborar, per tant hi van participar diferents maneres de fer, i en canvi a Madrid s’ho han fet només entre dos equips, que de fet és com si en fossin un, ja que, tinc entès, que són matrimoni.
Un altre diferència és que a Barcelona estan repartits per tota la ciutat, i a Madrid estan concentrats al barri de Salamanca. Perquè us feu una idea els que no el coneixeu, aquest barri és una mena de retícula de carrers, fruit del Plan Castro, que es va inspirar en el de Cerdà de Barcelona. Amb el què es poden fer a peu, i molts estan en un mateix carrer, gairebé a la distancia mínima reglamentaria.

De tota manera, quan ho facin a un altre ciutat, segur que anem a fer l'inicial.

Un altre cosa nova que he fet aquest cop a Madrid, ha estat menjar el típic “Cocido Madrileño”, no l’havia provat mai, no sóc massa amant dels cocidos jo, però em van portar a “La Bola” i en aquest restaurant gairebé és de consum obligatori, estava boníssim. Malgrat això l’Enric no el va ni tastar. Mira que en és de tossut amb el menjar!

CONTRADICCIONS GEOCATXERES

2009-10-07T14:07:00.006+02:00

Tal com vaig explicar al fer la crònica del viatge a Londres del Juny, vaig acabar una mica farta de geocatxing. Anar a la recerca dels nans urbans, pot ser divertit, però quan ho fas dos o tres o més dies seguits, acaba avorrint.

D’altre banda, al anar-te introduint en el mon del geocatxing, te’n adones que no “todo el monte es orégano”. Fins fa ben poc estava molt orgullosa de la comunitat geocatxera, però ara no ho estic tant. Sí que ja havia vist diferents maneres de percebre aquest joc, diferents maneres de competir, però sempre m’havia trobat amb gent respectuosa amb les poques normes que hi ha i amb els altres geocatxers, una mena de viu i deixa viure, de jugar cadascú a la seva manera, que, en general, no és ni millor ni pitjor que la dels altres. Darrerament he vist massa picabaralles, inclús, al meu entendre, massa mala educació, no entraré en detalls, però fins i tot he vist en una web personal, una mena de llista negra. Tanmateix jo no estic lliure de culpa, en aquest mateix blog he opinat sobre alguna manera de fer d’algun equip en algun moment, que no m’ha agradat.

De tota manera, no tot han estat pegues, aquest estiu també he gaudit molt amb el geocatxing, començant amb dues escapades a França, una a la Catalunya Nord i l’altre al Perigord, on hem conegut indrets maquíssims, bona part, gràcies als catxés que hi ha amagats i seguint pel ja famós Cabrils, on hi hem tornat anar al Juliol, dos cops, per a diferents events. El primer, un sopar en divendres, que ens va fer avançar la tornada de les vacances, per tal de no faltar-hi. Aquest sopar va ser per fer boca per l’event de l’endemà, on a part de trobar-nos amb equips coneguts, en varem conèixer de nous, varem fer de tot, jugar, buscar catxés, alguns es varen banyar (era part dels jocs)... i el més important ens varem divertir com a nens. Tot estava molt pensat al detall i preparat per a tot tipus d’equips: àgils, feixucs, joves, grans....
També he de destacar en la part positiva del geocatxing d’aquest estiu les sèries de catxés que hem fet: la del Delta del Ebre al Setembre i la de la Ruta del ferro a l’Agost. Aquestes sèries, com la que havíem fet el Maig de la Ruta del Carrilet, ens van ocupar un cap de setmana sencer, com que ens ho prenem amb calma i també ens agrada gaudir de la gastronomia de la zona....
Val a dir que quan fem alguna sèrie acostumem anar amb els Sisu i Montse, ens agradar compartir comentaris i taula amb ells, i ja se sap: la família que geocatxeja unida...A part, quatre persones és un bon número per buscar catxes, no arribem a cridar gaire l’atenció i ens repartim la feina.

Aviat em tocarà un reguitzell de catxés urbans a Madrid, és que tinc l’enemic a casa, je je je.

SETMANA LONDINENCA

2009-06-18T19:12:00.000+02:00

He estat una setmana a Londres. M’agrada aquesta ciutat. Si una paraula la defineix, per mi, és VIVA, VIBRANT.
Ja fa dotze anys del darrer cop que hi vaig estar. L’he trobat canviada, més neta i potser una mica més buida. Tot i això, és la ciutat ideal per passar desapercebut. Quina varietat de races i de colors!

Aquest cop hi destacaria la simpatia dels anglesos, és com si l’hagués descobert ara. Mai m’havia trobat amb gent tant amable, al hotel, pel carrer, a les botigues, al autobús... diria que me’ls han canviat!

Per primer cop hem anat pel Thames amb una mena de bateaux mouche a l’anglesa, m’ha sorprès la zona de Canary Wharf en els Docklands, és com una city a lo bestia, te els gratacels més grans de Londres. També, encara que de lluny, he vist molt canviat Southwark, sembla una prolongació de la City, ja no te l’aire sòrdid que hi vaig trobar fa 30 anys.
Hi ha llocs que pràcticament no han canviat, Picadilly, Soho, China town, els voltants de Leicester Sq...
Una de les coses que més m’agrada’t tornar a admirar és la zona de l’abadia de Westminster i les cases del parlament, són una filigrana, semblen dissenyades amb llapis de punta molt fina. Si l’estil gòtic fos una punta feta a ganxet, diria que aquest conjunt està fet amb puntes de coixí.

He pogut comprovar la famosa flema anglesa:
Aquesta setmana, el metro ha fet vaga un parell de dies i el trànsit es va convertir en caòtic, d’una lentitud exasperant, caravanes i caravanes d’autobusos, les parades eren plenes de gent esperant, fins i tot més d’una hora, per agafar-ne un, molts passaven sense obrir portes perquè anaven massa plens, autobusos que canviaven o excurçaven el recorregut...I la gent sense dir ni mu, sense males cares, sense parlar entre ells criticant el sistema...i a l’hora de pujar sense empènyer massa, si no hi cabien, esperaven el següent. Increïble.

També hem fet catxés, normal oi? N’he quedat una mica empatxada.
Els que més m’han agradat són els virtuals, aquests et permeten fer turisme i culturitzar-te, ja que acostumen a preguntar coses que t’obliguen a fixar-te en detalls que normalment et podrien passar per alt.
Molt agradables han estat els que ens han permès passejar pels parcs.
Els més avorrits, com sempre, els micros o nanos de ciutat, i encara sort que t’ho posen fàcil...

No sé que té Londres, que ja tinc ganes de tornar-hi.

PROFESSORS D'ABANS

2009-06-18T10:14:00.000+02:00

Fa un parell de dies vaig sentir una frase que considero força encertada, parlaven d’un enèsim estudi sobre l’ensenyament a Catalunya (o a Espanya, no ho recordo) .
Per més estudis i estadístiques que es facin, el fracàs escolar no millora, no en saben trobar la causa principal.
El que té de diferent aquest estudi és que parla dels professors i no dels estudiants, deien que tenim professors amb molts bons coneixements però que no els saben transmetre, ni saben transmetre al alumnat l’interés pels temes d’estudi.
També em va sorprendre que diguessin que els professors dediquen un terç de la jornada a “demanar” disciplina als seus alumnes.
Quan jo era estudiant això no calia, és cert que la línea entre la por i el respecte és molt fina, però puc dir que em van educar molt més en el respecte que en la por, i que tan pares com mestres se’n van sortir prou be.

La frase en qüestió era: Darrera d’un bon estudiant hi ha un bon professor.

Jo gairebé sempre vaig ser el que es considera una bona estudiant, encara que no estudiava gaire, però tot i que també vaig tenir algun “cate”, en general vaig ser de “notables i sobresalientes” fins a Cou.
Aquesta frase m’ha fet pensar en els meus professors, i que n’eren de bons! Alguns, els més joves, encara estan en actiu (m’ho ha dit sant google), com l’Amparo Hurtado i l’Albert Balcells, d’altres ja no hi són com la Magda Montón i el Ricardo Fernandez de la Reguera i tants d’altres.
I si vaig més enrere, a la primària, no tinc sinó molts bons records d’en Juan José Sejas,
que en aquella petita acadèmia de Gràcia, no només ens va transmetre els coneixements pertinents, sinó uns valors, que no sabria ben be explicar, però que fan que nenes de 7 i 8 anys aleshores, que van seguir a la vida camins diferents, encara siguin amigues avui, que ja passen dels cinquanta, i que cada una tingui la certesa de que pot comptar amb les altres pel que calgui.

Aquesta és una professió que requereix molta vocació, un gran amor, gairebé incondicional, cap als altres i un saber fer d’aquells que no s’aprèn als llibres.

Deu ser que ja en vaig fent gran, que penso que ja no hi han professors com els d’abans.

Valga aquest escrit per retre homenatge als meus professors, els que he anomenat i els que no, ha estat un privilegi ser la seva alumna.

QUÈ ÉS EL GEOCATXING?

2009-05-25T10:36:00.000+02:00

No us espanteu, a aquestes alçades de la pel·lícula no em posaré a parlar de GPS, satèl·lits ni coordenades, només vull explicar un parell o tres de jocs.

El primer és un joc que seria una mena de barreja del “fet i amagar” i el “veig – veig”.
Es tracta de que algú amaga un contenidor, generalment molt petit, d’una manera molt camuflada, mimetitzat en el seu entorn i tu l’has de trobar. El tens a davant i no el veus, t’has de fixar molt en trobar el què és diferent o està fora de lloc, l’has de palpar perquè no està a la vista...
N’hi ha que fins i tot havent-lo palpat o tingut a la ma, costa molt adonar-te de que és el contenidor que estàs buscant...
Aquí la gràcia del joc està en la qualitat del amagatall, el lloc, el que en diríem “mostrar el paisatge”, tot i que hi té el seu pes, no és el principal objectiu de l’amagador.
Doncs bé, d’aquest joc se’n diu Geocatxing.

Un altre és un joc barreja de “excursionisme” amb “cursa d’orientació”.
Es tracta de que algú amaga un contenidor, generalment una carmanyola de petita a mitjana en algun lloc digne de veure, o per què és alt i té molt bones vistes de l’entorn, perquè és un paratge especialment bonic o interessant, perquè mostra alguna construcció digne de conèixer, o perquè per arribar-hi has de fer una ruta interessant, històrica o paisatgísticament parlant... etc
El contenidor, en general, no és massa difícil de trobar, evidentment està el suficientment camuflat perquè no es pugui trobar fàcilment per casualitat, però la gràcia del joc està en conèixer el lloc que l’amagador ens ha volgut mostrar.
D’aquest joc també se’n diu Geocatxing.

Un tercer joc és, també de cercar un contenidor, però que d’entrada no t’indiquen on és.
Has d’esbrinar les coordenades desxifrant algun enigma, buscant informació per fer-ho, utilitzant força el magí, la intuïció i fins i tot coneixements tècnics.
En aquest cas el contenidor pot ser petit o gran, no importa, el lloc on està amagat tampoc importat gaire, encara que hi té el seu pes, el que importa es haver desxifrat l’enigma.
D’aquest joc també se’n diu Geocatxing.

I si anem barrejant les característiques de cada un dels tres, us imagineu quina varietat en pot sortit?

La majoria de geocatxers preferim uns més que els altres, una cosa important és que pots triar quins fas i quins no.

Tot i així, no sabria dir amb quins gaudeixo més.
Una bona caminada per fer un catxé gaudint del entorn, del paisatge, moltes vegades també del silenci...fent exercici, al meu nivell, clar, no te preu.
Un dia sencer buscant catxés petits, molt ben camuflats, fent servir el màxim les dots d’observació i d’imaginació i compartint comentaris també té el seu què. Aquest els acostumem a fer amb un altre equip. Anant quatre persones és més divertida la recerca i ajuda a dissimular.
I què dir de la satisfacció que sento en esbrinar un enigma? Encara que alguns se’m resisteixen per manca de coneixements, sobretot informàtics, és impressionant la de coses que he après intentant resoldre’ls.

Potser no sé explicar gaire bé que és el geocatxing, però el que puc dir és que és molt variat i que sempre trobes un catxé a la teva mida.

GEOCATXING D'ALÇADA A PEU PLA

2009-05-07T14:52:00.000+02:00

Fa uns dies que varem estar a Madrid, i com és habitual, varem fer catxés. La majoria eren “micros”, alguns a llocs molt turístics i/o interessants i altres que no tant. Tret de les restes de muralla per sota l’Almudena, on no havíem estat mai, el altres llocs o ja els coneixíem o ni fu ni fa. Amb la proliferació de catxés urbans que hi ha darrerament és impossible que tots siguin al nostre gust.

Ara bé, hi va haver un catxé que ens va agradar molt, que considero d'alçada, de nivell, i que us vull recomanar. És el “Madrid de los Austrias” : http://coord.info/gc1na77 .
Quan l’Enric mirava possibles catxés per aquesta escapada, em va dir: "N’han publicat un expressament per tu". Em coneix bé i sap com m’agrada el Madrid antic, el que respira Història, amb majúscula. Potser no em fixo massa en els detalls de quin rei o a quina data... va ser això o allò altre, però m'agrada sentir com les pedres transmeten la vella saviesa del que ha viscut moltes experiències.

Es tracta d’un “multi” amb 21 punts de parada per agafar informació per obtenir les coordenades finals. Com a catxé està molt ben plantejat perquè et fa repassar les dades obtingudes un parell de cops, i així s’eviten sorpreses finals fruit d’haver agafat alguna dada malament.

Crec que no varem passar per cap lloc que no haguéssim estat abans, però el que és segur és que ens hi varem fixar més, amb més detall. En resum varem gaudir moltíssim de la passejada. Ens va costar gairebé tot el matí d’un diumenge, clar que es pot fer més de pressa, però jo soc tan badoca, que m’encanto a molts llocs.

Evidentment el recomano a tots el geocatxers, però els que em llegiu i no ho sou, el podeu llistar i tenir-lo de referència per una possible visita a Madrid. Gairebé no es deixa punt important de la zona per visitar i explica un mica d’història de cada lloc, millor que qualsevol guia turística standard.

CABRILS EN XIFRES

2009-04-07T16:52:00.000+02:00

El dissabte passat varem acabar amb Cabrils, gairebé al punt de que Cabrils acabés amb nosaltres.

*Per fer els 60 catxés, hi hem anat 14 dies.
*El nostre catxé núm. 1000 ha estat a Cabrils.
*Hi hem esmorzat 4 o 5 cops.
*Hi hem dinat 12 vegades i hi hem fet 4 dies el vermut.

*Alguns els hem fet sols (2 persones).
*Alguns amb “Sisu i Montse” (4 p).
*El dia del event varem anar gairebé tota l’estona amb “Cacheitor”, “Heidelgun” i “Tippi100” (5 p), i a la tarda s’hi van afegir “Sisu i Montse”(7 p).

Tot i així, aquell dissabte, en algun catxé van arribar a trobar-nos fins a cinc o sis equips més.

Alguns catxés han estat fàcils de trobar, d’altres ens han costat una mica, i d’altres força estona, però el núm. 60 s’ha endut la palma. Ens va costar molt de trobar. En el pas previ al final varem estar gairebé 3 hores, 4 persones, buscant, i buscant i buscant...

Val a dir que ha estat un final espectacular, digne d’aquesta magnifica sèrie.

Total, que el dissabte dinàvem uns entrepans a “La Concòrdia” passades les cinc de la tarda, però molt contents d’haver fet “el cim” i orgullosos amb el nostre trofeu (a la foto).

I per celebrar que ja havíem acabat la sèrie, l’endemà varem anar a dinar a...Cabrils!!!!.

1000 "FOUNDS"

2009-04-05T19:10:00.000+02:00

Ja en tenim 1000 !

No podíem pensar fa dos anys i mig, quan varem començar, que d’un país tan petit com el nostre ens quedessin tant racons per descobrir, i ho hem anat fent de mica en mica, alhora que buscàvem tresors, i això que només fem els facilets de terreny, que si no....
També hem fet alguns catxés fora de Catalunya, però la majoria són d’aquí.

Tampoc podíem pensar en que una cosa tan individual com semblava, a priori, el geocatxing, ens permetés conèixer la gran quantitat d’equips que avui dia coneixem, i que ja considerem amics. Hi ha gent de totes les edats, nens, adolescents, joves, adults i més que adults, com nosaltres, amb el que les trobades són molt enriquidores, les converses prenen caires diferents, es tenen diferents punts de vista....

A tots els equips que ens hem anat trobant els hem d’agrair la companyonia, el estar sempre disposats a ajudar, d’una o altre manera, de tots i cadascun n’hem après alguna cosa.

Em sembla que no és el primer cop que ho dic: estic orgullosa de pertànyer a la comunitat de geocatxers de Catalunya.

Per celebrar-ho ens ha fet il·lusió fer unes monedetes commemoratives, s’anomenen pathtags, he posat una fotografia del disseny a l’encapçalament. La primera l’hem deixat al catxé 1000, i la majoria les donarem als equips que coneixem, els que les col·leccionen augmentaran la “cole”, alguns la guardaran de record, i altres la faran córrer deixant-la en algun catxé.

DISSABTE OSONEC

2009-03-23T17:52:00.000+01:00

Aquest dissabte s’ha fet un “event” a Vilanova de Sau, una trobada per fer una calçotada, sí, sí, heu llegit bé, una calçotada a Osona, o és que els osonencs no poden menjar calçots?
Bromes a part, suposo que es va triar aquest lloc perquè els equips que venien de fora de Catalunya es poguessin quedar a dormir, ja que hem estat en una casa de colònies. La casa està molt bé, l’entorn és gairebé paradisíac.
El més destacat és que ha vingut un equip portuguès i tres equips madrilenys, que alguns ja coneixíem de trobades a Madrid o en terra de ningú, això li ha donat un caire internacional a la trobada.
Ha estat una idea molt encertada la d’en Garri de donar a conèixer els calçots als equips de fora de Catalunya, on no és gens habitual menjar-ne.
Al meu entendre només hi han hagut dues “pegues” la primera que no han deixat entrar els gossos, ni lligats i amb morrió, ni tan sols els han deixat estar a la finca, la Blue i el Miko han hagut de quedar-se als cotxes, i la segona és que no ens han donat pitets, més de dos i de tres han sortit amb taques a la pitrera.

Com és habitual en els geoevents, l’ambient ha estat molt bo, ens hem retrobat amb molts dels equips coneguts, encara que, més que coneguts, amb alguns ja som com de la família de tant com ens hem vist aquest mes, entre Cabrils i el sopar del dijous...

Al no haver-hi res preparat al marge de la calçotada, hem decidit aprofitar el temps al màxim i amb els Bat62, el bat petit, Sisu i Montse i Tècnics hem començat el dia amb un parell de catxés, senzillets de terreny per no cansar-nos gaire, però en un entorn molt bonic. Ja en el primer ens hem trobat amb Cal Sabadell i Zipi i Zape, que anaven amb la mateixa idea, arribar a la trobada amb un parell de catxés al sac.

Un cop retrobats i fetes les presentacions oportunes, per fer boca, alguns, molts, no recordo quants ni quins, hem anat a fer-ne un parell més, a tocar del pantà de Sau.

En acabar de dinar i de descobrir i intercanviar TBs, què havíem de fer? Doncs anar a buscar més catxés! I així ha estat fins que s’ha fet fosc.

Les meves cròniques són d’estar per casa, segurament en Juande o en Cherokee, de Foroware, faran una crònica de la jornada molt més detallada i ben explicada que aquesta, quan la publiquin ja posaré l’enllaç.

Una de les coses més divertides de la tarda ha estat veure com un reguitzell de cotxes seguint les passes d’en Rafa-Guanaco, que havia anat d’avançada, travessava el poble de Tavertet que tenia un prohibit el pas a l’entrada.

I, per mi, l’altre divertiment ha estat jugar, ui! vull dir, parlar pel walkie que ens han deixat. No ho havia fet mai, i al marge de la diversió ho he trobat molt útil, li hauré de demanar als Reis que me’n portin uns. Encara que no sé si podré esperar tant, potser demanaré una bestreta.

CAP DE SETMANA A CABRILS 3/3

2009-03-18T18:29:00.000+01:00

Aquest diumenge ja ens l’hem pres amb molta més calma, per dir-vos que m’he llevat a les onze del matí. Ahir vaig acabar rebentada. Tot i això...a Cabrils hi falta gent!

Hi hem arribat molt passades les dotze del migdia i ens hem dedicat a cercar els catxés urbans que ens faltaven. Ens ha anat prou bé la cacera 5 de 5. Desprès ja hem anat cap a la serralada i hem fet un bonus, en acabar i desprès d’una trucada telefònica, se’ns ha presentat un dilema: un altre bonus o una cerveseta? Ha guanyat la cerveseta!
Del vermut hem passat directament al dinar, i del dinar, directament a l’event de la tarda.
S’ha de reconèixer que això del geocatxing ens ho prenem amb tranquil·litat.

La trobada de la tarda ha estat un esplèndid colofó d’aquest cap de setmana Cabrilenc. Hi ha hagut menjar a dojo, pa amb tomàquet, embotits i fins i tot un pernil sencer per anar tallant... ha sobrat menjar. Llàstima que no hem pogut menjar res de res, no ens hi cabia!

Aquesta trobada ha servit per conèixer encara nous equips, que no havien vingut dissabte i per retrobar-nos amb els coneguts.

Us podeu imaginar les converses sobre els catxés , que si aquell ens ha costat tant, que si l’altre és més original, que si en aquest gairebé ens pesquen...

L’event ha servit per donar a conèixer el pòdium de la sèrie, i poder felicitar als equips guanyadors.
Realment els que han acabat la sèrie en aquest cap de setmana, són dels millors equips de geocatxers catalans, d’una duresa i tossuderia extremes, i això que un d’ells, el Bat petit, només te nou anys.

Mentre anàvem xerrant i berenant s’han passat projeccions de fotografies, algunes preparades i d’altres “robades” per en Seping, que a més de caçar catxés li agrada caçar geocatxers.

Una de les fotografies que s’han projectat és la que encapçala aquest escrit, i que demostra que els geocatxers van tan a sac que de qualsevol cosa en fan un log book, com ha estat el cas del nostre cotxe, clar que els hi hem posat fàcil amb la pols que tenia.

També hem vist en directe les estadístiques oficials i com el pare de tot aquest enrenou, en Seping, arribava al primer lloc del rànking de geocatxers d’Espanya i, amb ell, també hi arribat el Catalunya Team, l’equip que és molt més que un equip.

Tot i que segurament han rebut ajuda, és d’agrair a Las Sombras, l’Alex i la Clàudia, l’organització d’aquest event.

És bonic de veure com els més joves s’impliquen amb el geocatxing i crec que és molt positiu pel joc.

CAP DE SETMANA A CABRILS - 2/3

2009-03-16T17:06:00.000+01:00

En castellà hi ha una dita: “Nunca segundas partes fueron buenas”. Doncs aquí l’erra i de bon tros. Aquestes segones parts no han estat “buenas” sinó “las mejores”.

Hem gaudit d’un event molt original i que se’n surt de tot el vist fins ara en els esdeveniments de geocatxing.

Una colla de joves geocatxers de Vilassar, Abrodos, Telekito, Toty303 i Uribuqui (digueu-me si me’n deixo algun), amb alguns amics tetric-muggles, han creat una mena d’UTE anomenada “Security Mutua & Co.” per preparar-nos una nit genial.

Desprès de ser rebuts oficialment per un dels temibles caps de seguretat de la Mútua, que ens ha donat les instruccions i ens ha informat de la normativa vigent, aprofitant la foscor i els misteris que envolten les muntanyes de Cabrils, hem fet una passejada plena d’ensurts: espantaocells que es movien, fantasmes que gairebé et queien al damunt, dimonis, morts vivents...i altres essers per l’estil que ens han omplert la nit d’imatges i sons terrorífics. Malgrat totes les penuries, no hem aconsseguit trobar els perillosos fugitius de la Mútua. Potser en una propera trobada...

Quina posada en escena! Quin vestuari!... Quin fart de xisclar que m’he fet!

I pensar que vaig estar a punt de quedar-me al cotxe perquè estava cansada!
Sort que em va fer por quedar-me sola en la foscor de l’aparcament i vaig decidir unir-me al grup. És molt millor passar por en companyia.

I en acabar, ens tenien preparat un esplèndid piscolabis amb entrepans, o millor dit entrebrioxos, i d’altres marranades d’aquelles que tan bé entren a qualsevol hora.

Poso l’enllaç a unes fotografies d’en Heidelgun, que les ha penjat, i així us podreu fer una idea del que ha estat aquest magnífic event aquells que no visiteu la web de geocatxing:

http://picasaweb.google.com/Heidelgun/Event23Cabrils?pli=1&gsessionid=BnmS8UMzgeaCal6JavLp2g

A que són genials?

Aquest ha estat el primer “event” d’aquesta colla de joves geocatxers vilassarencs, és molt d’agrair tot el treball i el temps que han dedicat a organitzar-ho, poden estar ben satisfets dels resultats.

CAP DE SETMANA A CABRILS - 1/3

2009-03-16T16:54:00.000+01:00

Desprès de la trobada d’equips al pàrking de la Concòrdia, hem començat les activitats amb un esmorzar de forquilla al restaurant Xeflis, obert al matí exclusivament per aquest esdeveniment. "L’event", creat per acabar de presentar la sèrie d'en Seping de 60 catxés a Cabrils, de la que ja he parlat en un altre escrit, també ha servit per fer entrega de les Geocoins Catalanes, de les que he posat una fotografia perquè les conegueu.

L’esmorzar ha estat el tret de sortida. Ens han donat un sobre amb instruccions i 14 sobres més amb els detalls dels catxés que es podien fer.

Hi havia normes...no es podien obrir tots els sobres a l’hora...no podíem anar més de 5 persones juntes...però...

Perquè estan les normes? Per transgredir-les!!! Potser si tots haguessim seguit les instruccions...

Ha estat un xou continuat, tothom ha anat on li ha semblat, als que eren més a prop... o als de més lluny, ves a saber. La qüestió és que anessis al catxé que anessis ja era ple de gent cercant-lo.

Cabrils ha estat envaït per una munió de geocatxers, tot era ple de gent amb GPS que ho tocava tot: papereres, cables, comptadors, postes de llum, de telèfon... fins i tot alguns de més agosarats han arribat a aixecar les tapes d’algunes clavegueres...tot un espectacle.

L’objectiu del dia era trobar els més de 20 catxés que quedaven de la sèrie. Deu n’hi do els equips que entre dissabte i diumenge ho han aconseguit, els felicito.

Nosaltres no, ni ens ho hem plantejat en cap moment, hem plegat desprès del novè. Ja estàvem, sobretot jo, aclaparats amb tants catxés i tants geocatxers. Us imagineu, per exemple, un arbre amb 20 persones al voltant buscant-li forats?

Segurament ho fa l’edat, però ens agrada anar amb calma i poder gaudir i apreciar els detalls dels catxés, i us asseguro que els d’aquesta sèrie són de gran qualitat.

Però no us penseu que ens ha durat gaire l’aclaparament... el diumenge hi hem tornat a fer uns quants més.

Tot i no haver fet tots els catxés, hem gaudit molt amb l’ambient de Gran Festa Major del Geocatxing, que avui es respirava a Cabrils.

Cal donar les gràcies a en Seping, i també a tot l’equip que te darrera, oi, Heidi? oi, Alex i Clàudia? per aquest estressant i magnífic dia.

GEO-RELLISCADA

2009-02-23T23:47:00.000+01:00

Ja fa temps, crec que gairebé un any, hi van haver alguns equips, d’aquells que no pensen que són geocatxers, sinó que el geocatxing són ells, que es van dedicar a informar en el foro de Groundspeak de les coordenades dels catxés que encara tenien pendents de publicar per tal de donar la primícia als amics i “coleguis”.
Això va portar molta polèmica, discussions i mals rotllos a la comunitat geocatxera espanyola, i aquests mals rotllos encara continuen.

Doncs bé, seguint un dels fils de Foroware, he vist que a Catalunya s’ha repetit el mateix fet, i ja s'ha aixecat una mica de polseguera. Espero que la sang no arribi al riu i no es perdi el bon ambient que, sembla, es respira a la nostra comunitat, però m’he sentit decebuda, no trobo ètic el que s’ha fet.

Conec l’autor, i estic convençuda que no hi ha hagut cap mala fe, crec que s’ha deixat endur per l’entusiasme, i veient que ja hi havia equips esperant la publicació i que ell també estava al aguait per enxampar-los in fraganti va donar les coordenades sense pensar-ho gens ni mica.

El que també m’ha sorprès, es veure algun conat de discussió sobre els “FTF” (first to find = els primers a trobar oficialment un catxé), i encara que va haver acord en el repartiment, hi va haver un moment en que em van recordar un pati d’escola, nens barallant-se per un cromo, uns quans el volien perquè no en tenien gaires i d’altres el menyspreaven perquè ja en tenien molts...

Amb aquest escrit no em vull convertir en el Pepito Grillo dels geocatxers, ni vull ser la veu de la consciència de ningú, que prou feina tinc amb ser-ho de la meva, senzillament és que m'agrada escriure les meves opinions sobre els temes que m'interessen .

PSEUDO EVENT A SOLSONA

2009-02-10T18:58:00.000+01:00

El passat dissabte, 7 de febrer es va organitzar una trobada a Solsona per anar a fer un catxé en concret, el R.I.P.
No és la primera vegada que s’organitza una trobada espontània des de Foroware, vull dir que, a la pràctica ve a ser com un “event” oficial de geocatxing, però sense l’encotillament de les normes (crec que no es pot organitzar un event per anar a buscar catxés, no es pot posar termini a la inscripció…etc.).

Tot comença quan un equip diu:
I si ens trobéssim per fer…
o
M’agradaria anar a … qui s’hi apunta?

D’entrada ja tenim dues coses a destacar: la primera la capacitat de difusió de Foroware, per on sembla que la gran majoria de geocatxers catalans hi passegem sovint, i la segona, que la comunitat geocatxera catalana no necessita gaires normes ni protocols per organitzar-se en un moment donat.

D’una manera “natural” els Bat62 (i El Bat petit), que van ser els que ho van proposar, van quedar com a organitzadors, s’ho van treballar de valent, no només van organitzar la visita al catxé del R.I.P., sinó que es van cuidar de confeccionar l’agenda per tot el dia, mirant els catxés de la zona i ponderant les dificultats per poder treure el màxim rendiment de les hores prèvies al catxé nocturn. Ho tenien tot controlat, la gent que hi anava, quan s’incorporava a la colla, els que es quedaven a sopar…
També se’n van ocupar de reservar restaurant, si no, on sopem, un dissabte a la nit 30 persones?
De fet van saber on reservar perquè el Pollastrot havia fet una relació dels restaurants de Solsona, explicant-ne les característiques, igual que dels allotjaments, pels equips que es volien quedar a dormir. També, com a propietari del R.I.P., i veient la que havia armat el Bat62, volia revisar tots els waypoints del catxé, i no en són pocs, per si les inclemències del temps haguessin fet alguna destrossa, però, ai las! estava lesionat i no ho podia fer ell mateix. No van faltar equips disposats a ajudar: Uribuqui i Toty303, que fan fer la revisió i posada a punt el dia abans de la trobada.

Jo vaig ser la darrera incorporació a la trobada, ho vaig fer a l’hora del sopar.
El 3,5 de dificultat del terreny em va espantar, i més sent un catxé nocturn.
Tinc bastant minvada la capacitat pulmonar i bastant augmentat el volum corporal, fruit dels molts anys de fumadora (ja fa més de 2 anys que no fumo), resumint: em sobren quilos i em falta aire, sobretot a les pujades, dels anys ja no en vull ni parlar…

Així que, del catxé R.I.P., poc en puc dir, el que m’ha explicat l’Enric, que va gaudir molt de tot el recorregut i que és un catxé molt divertit i molt treballat.

El que no em vaig voler perdre va ser veure els companys, xerrar una estona dels catxés fets, dels que hem de fer, de les anècdotes i de molts temes més…i tot i trobar a faltar alguns dels geocatxers habituals, la trobada em va permetre conèixer nous equips.
Per acabar vull dir que em sento molt orgullosa de pertànyer a aquesta comunitat geocatxera, on en un obrir i tancar d’ulls es pot organitzar una trobada com aquesta, on sempre hi ha algú disposat a col·laborar i ajudar en el que faci falta, on tothom es sent i és, ben rebut, sense necessitat d’establir cap norma, que no sigui el sentit comú i el respecte als altres, i a la natura, de la que tot sovint gaudim en la nostra activitat.

GEO-DISCUSSIÓ -2-

2009-01-29T12:29:00.000+01:00

Per problemes de contrasenyes, imatges i altres parafernales necessaries per publicar comentaris en un blog, cito textualment dos comentaris que m’han arribat via mail personal, en referència al meu darrer escrit de la GEO-DISCUSSIÓ:

1)
...sempre segueixes la realitat dels fets. Realment, dones força a la resta de geocatxers que de tant en tant acaban cansats de lluitar per res.

2)
Després de llegir aquestes "quatre ratlles" de resum, no puc per mes que afegir-me i subscriure en el que dius.Quan vaig llegir tota la discussió complerta, no vaig poder pensar res mes que mes d'un havia perdut el seny.I vaig fer-me algunes reflexions i que no vaig voler escriure-les al foro.En primer lloc vaig notar que el 90% com a mínim dels logs estaven escrits per homes, la falta de seny, de sentit comú, el mal gust i el llenguatge utilitzat era estil d'homes poca soltes.Vaig pensar que aquests mateixos individus, passat un quants dies i en "fred" potser s'ha donaríem de les barbaritats e insults fora de to, que havien empleat.També m'hauria agradat dir-lis que jo seguiré buscant caches, sense mirar gaire qui es el que l'ha posat (que d'entrada l'hi agraeixo a tothom) i que continuaré fent els intercanvis de la mateixa forma, sempre intentat agafar i deixar coses similars, però, si algun dia trobo quelcom que m'agrada molt i no puc deixar res a canvi, es molt possible que faci. I si algú se sent tan molest per aquestes coses, potser s'haurien de plantejar de fer una mena de geocaching paral.lel i exclusiu per a ells.

Agraeixo aquests comentaris, i m’agrada comprovar que la tolerància, la bona educació i les bones maneres, estan presents en el fer de la majoria d’equips geocatxers.

GEO-DISCUSSIÓ

2009-01-28T17:11:00.000+01:00

Vull comentar uns fets que s’han produït a la comunitat geocatxer, i que han originat tot un seguit de discussions, i desqualificacions entre alguns dels seus membres, fins el punt de que s’ha fet un advertiment a quatre intervinents del foro de groundspeak.

És evident que el que aquí exposo és només la meva opinió, però desprès de la que han organitzat alguns elements, sento una mena de necessitat de posar les coses en ordre, el que per mi ve a ser, una reflexió en veu alta.

03.01.09 En un foro públic, Churro reprodueix un log del 24.12.08, fent-ne escarni i denunciant un “intercanvi injust”.

04.01.09 En el mateix foro, no n’ha tingut prou i ja li diu “caradura”

04.01.09 Alamostrail li afegeix el nom de “geourraca” i felicita a Churro per la iniciativa de la seva denuncia pública.

07.01.09 En Churro torna a denunciar a un altre company perquè, en un altre catxé, s’ha endut 4 monedes i n’ha deixat 2.

15.01.09 Alamostrail fa públic en la pàgina del seu catxé, el mail que ha enviat a Seping, perquè s’ha endut un pathtag i no ha deixat res a canvi, i que també ho va fer en un altre catxé (que no és pas d’ell, ni el Pt, ni el catxé) i demana que els torni per correu a la seu de la GEA.

16.01.09 Insisteix en la necessitat d’aquesta devolució.

16.01.09 El propietari de la pt fa l’aclariment de que per ell una pt és un regal que deixa en els catxés per qui el vulgui.

16.01.09 Seping obre un fil a Foroware, només amb l’enllaç al catxé, on els “forowareros” podem veure el linxament públic al que se l’ha sotmès.

A partir d’aquí les intervencions en els diferents fils son nombroses.
Amb aquesta exposició cronològica, em queda clar qui inicia el mal rotllo.

Pel que he vist en les diferents intervencions en els diferents foros, cap equip geocatxer està en contra del intercanvi just, cap està a favor del campi qui pugui, tothom defensa la norma de geocaching que diu que el que deixis en un catxé sigui d’igual o més valor que el que t’emportes.

Del que sí estan en contra, la gran majoria, per no dir tots, és en el linxament públic dels que en un moment donat poden haver agafat un regal i no deixar res a canvi, d’entrada perquè TOTS ho hem fet algun cop, pel motiu que sigui, perquè no dúiem res i el nen s’ha encapritxat d’alguna cosa, perquè el que portàvem no hi cabia, o perquè era un micro amb un pathtag i en fem col·lecció.

En els foros, alguns es pregunten si hi ha dos “bàndols”, si alguns equips estan en contra d’altres o en contra de la GEA....

Per mi el problema ve perquè hi ha alguns equips, pocs, per sort, que es creuen posseïdors de la veritat absoluta, que tenen una manera fer que recorda el totalitarisme, i que volen imposar la seva manera de fer, només cal veure el to i les paraules que utilitzen, per no dir res dels slogans i de les imatges cridaneres que fan servir, com per exemple : http://img183.imageshack.us/img183/4301/justovw6.jpg , i que pretenen fer del geocatxing, un joc internacional, amb molt poques i flexibles, en general, normes, on el que impera és el sentit comú, el SEU joc, amb les seves rígides normes, a les que donen valor de manament diví, amb tal punt de religiositat, que també inclou el càstig diví: els que les infringeixen són linxats a la plaça del poble.

I que passa amb la GEA?, doncs no crec que, en general, ningú hi tingui res en contra, per fer geocatxing no cal cap associació, però si alguns es volen associar....
El problema, al meu entendre, és que els màxims exponents d’aquest totalitarisme que he exposat són dos dels seus directius: Alamostrail i Churro i, segurament, com molt bé ja s’ha explicat en els foros -sobretot en Xaubet-, es confonen els termes. És probable que la GEA tingués més simpaties entre els geocatxers, si la junta directiva en fos un altre. (Podeu veure el fil de groundspeak de la seva fundació, i veureu el to que s’hi gasten, són d’aquells de o amb mi o contra mi) Una cosa és una associació de geocatxers i l’altre aquesta GEA, que a la gran majoria no agrada, i que sembla més un exercit de les creuades, estendards inclosos.

No veig que s’hagi d’amonestar per opinar, en canvi trobo lògic que no es permetin els insults ni les desqualificacions
No sé quines conseqüències pot tenir l’amonestació que han rebut aquests quatre geocatxers, però el que tinc clar és que n’hi ha dos que no s’ho mereixen, un és en Xaubet, en totes les seves intervencions ha estat moderat, només ha exposat opinions i mai ha pujat el to, ni molt menys ha insultat ningú, més aviat sempre ha estat conciliador, i l’altre en J.Rover, que potser va ser massa irònic, el seu escrit és genial, però, tot i que els personatges es reconeixen amb facilitat, no utilitza ni l’insult ni les pujades de to, tant habituals en els altres dos.

Si mireu a dalt, a la dreta d’aquest blog, veureu que agraeixo les opinions i els comentaris que es puguin deixar en aquest espai, però l’única cosa que demano és que es sigui respectuós, crec que no està de més recordar-ho.

LA BARRACA D'EN DALÍ

2009-01-15T13:31:00.000+01:00

El Mas Juny, una finca privilegiada en la zona de la platja del Castell, a Palamós, fou adquirit pel pintor Josep Mª Sert a principis dels anys 30.
Per allà van passar personatges, tan cèlebres com Marlene Dietrich, Coco Chanel o Luchino Visconti, els polítics Francesc Macià i Francesc Cambó…
En Josep Pla es va referir al Mas Juny con “la casa més fastuosa del país”, i en Salvador Dalí que també sovintejà aquest lloc, va dir que allà va ser on “es van viure els darrers dies de felicitat a Europa” abans que esclatés la Guerra Civil Espanyola.

Els anys 40 la propietat va passar als germans Puig Palau, una familia de la burgesia industrial catalana.
L’Albert Puig Palau, milionari mecenas i personatge molt peculiar, va mantenir l’aureola de glamour en la finca de l’altre extrem de la platja, el Mas Castell. Es diu que per inaugurar la nova propietat, va organitzar una corrida amb la presència del torero Dominguín, i que la celebració va acabar amb una festa flamenca a la platja, presidida per la Imperio Argentina.
En Joan Manuel Serrat l’anomenava el gitano-payo, en la canço que li va dedicar, “Tio Alberto”.
Al “tio Alberto” li hagués agradat tenir a Dalí més aprop, i va arribar a construir-li una petita caseta perque la utilitzés com estudi. Aquesta caseta no podia ser “normal” habia de tenir alguna peculiaritat daliniana: te la porta d’entrada torta.
Malgrat tot, en Dalí mai va arribar a pintar en aquesta barraca, com tothom sap es va instalar a Port Lligat.

Desprès de la mort d’Albert Puig Palau, una empresa immobiliaria va adquirir els terrenys per urbanitzar la zona.

Hem d’agrair a la iniciativa popular –Salvem el Castell- que la platja i els seus voltants estiguin intactes. Ara formen part de l’Espai Natural del Castell – Cap Roig, i es pot considerar un dels darrers espais verges de la Costa Brava.

Molt aprop de la barraca hi ha un catxé, convidant així els geocatxers, que no ho han fet encara, a conèixer aquesta privilegiada zona.

Nosaltres hi vam estar el passat diumenge, ens va fer un dia magnific i vam gaudir dels verds i blaus, sempre canviants, de l' olor del mar, d'un dels paissatges més clàssics de la Costa Brava, i vam poder passejar per la platja i endinsar-nos en el bosc per camins i caminets fins a trobar la barraca i, com no, el catxé.

CERRO DEL LOBO

2009-01-08T17:58:00.000+01:00

Fa uns dies es va publicar el catxé commemoratiu de la trobada de Foroware de Daroca i Belchite, visites de les que ja he fet els “cinc cèntims” que pertoquen en aquest bloc.
Ara poso aquesta nota, només per publicar la fotografia que surt a la pàgina web del catxé, ja que sen’s veu a tots els que hi vam assistir.
Si algú està interessat en veure la descripció del catxé:

http://coord.info/GC1K5CK

CALIA AQUESTA NOTA?

2009-01-08T14:29:00.000+01:00

quote
me parece magnifica inciativa, pero perdona mi ignoracion o dislinguismo total, al no entender ni "papa" de ingles. A mi personalmente me lo poneis como si fuera un MISTERY..., preguntandome ¿HUBIERA SIDO MUY DIFICIL PONERLO EN CASTELLANO? (por otra parte segun la CONSTITUCION ESPAÑOLA en su articulo 3.1 donde el Castellano es la lengua OFICIAL DEL ESTADO. TODOS LOS ESPAÑOLES TIENE EL DEBER CONOCERLA Y EL DERECHO DE USARLA), por lo que se hace flaco favor al colectivo de esta piel de toro, que ha buen seguro acudira al event en un porcertaje superior al anglofono.
No obtante seguro que hay algun miembro de nuestra organizacion que puede ayudar a traducir ese texto tanto al CASTELLANO, como al CATALAN para que no haya ningun tipo de discriminacion linguistica. "
Me parece que es de sentido comun...¿NO SE?
unquote

(Les negretes són meves, les majúscules, que diuen que escrites per Internet, són crits, no)

Aquest és el text de la nota que ha escrit un geocacher a la pàgina de la Geo-calçotada, un “international event” que s’ha publicat a Catalunya.
El text descriptiu de l’esdeveniment s’ha publicat en anglés, ja que es la llengüa original i oficial del geocatxing, i la que poc o molt coneix més gent.
L’event és internacional, la descripció va dirigida a catalans, espanyols, portuguesos, francesos (majoritariament, per proximitat) i a tota la comunitat geocacher: reste d’Europa, Estats Units….
Aquí teniu l’enllaç :

http://coord.info/gc1jz6k

Si aquest escrit s’hagués fet en tres idiomes, imagineu com seria de llarg? O, potsats a fer, quatre, si afegim l’alemany, ja que la majoria de geocatxers de les Balears són alemanys, o cinc, comptant amb els portuguesos, que els tenim molt aprop.

Crec que aquesta nota no respón a altre cosa que voler tocar els nassos, ja que l’autor te 60 catxés amagats, si no saps minimament anglés, no pots publicar un catxé, ja que les instruccions són totes en anglés (fins fa molt poc no s’han traduit i publicat ajuts en castellà)
Per altre banda, utilitza un tó, al meu entendre, de “pompa i circunstància”, potser hauria de ser més planer i no utilitzar paraules com ignoracion y dislinguismo que no existeixen en castellà (he consultat fins i tot el diccionari de la RAE).

Li recomanaria que aprofités el temps, i el que dedica a escriure notes en “events” als que no pensa assistir, el dediqués a apendre millor el castellà i la seva ortografía, ja que te el deure de coneixe’l, per imperatiu de la constitució espanyola, segons ell mateix ens explica.

Encara li hem d'agraïr que també el demani en català.

GEOCATXING A CABRILS

2008-12-28T23:55:00.000+01:00

Crònica d'un diumenge de geocatxing.

Desprès dels dies de nadal i Sant Esteve sense practicament sortir de casa, ja teniem “mono” de geocatxing.
Avui hem tornat a Cabrils, ja hi vam estar diumenge passat... i l’anterior...

La qüestió és que han posat, fins ara, 21 catxés que formen part d’una ambiciosa sèrie de 60, on a cada catxé trobes pistes o dades per trobar-ne d’altres.

La veritat és que quan vaig sentir parlar d’aquest projecte de 60 catxés, tots al terme municipal de Cabrils, vaig pensar que era una bestiesa, que serien, per força, molt repetitius, i que una de les finalitats primordials del geocatxing, per mí: el conèixer llocs nous o peculiars no es compliría.

El cert és que l’altre finalitat del geocatxing, el jugar a fet i amagar, aquests catxés la compleixen amb escreix, i evidentment també ens ensenyen alguns llocs peculiars, tant del poble urbanitzat, com del parc de la Serralada del litoral.

Té el seu encant arribar al punt “zero” i pensar: amb què ens trobarem? què haurem de buscar? com estarà camuflat? ostres, no tenim cap pista!

Tant els contenidors, com els amagatalls, són molt originals i treballats, en general, no són catxés de “bufar i fer ampolles”, encara que alguns els hem trobat força ràpid, la majoria, ens han tingut entretinguts una bona estona, estàn molt ben camuflats i mimetitzats en l’entorn. Alguns fins i tot m’han fet patir, perque són aprop de vivendes, o en llocs transitats i això em posa una mica nerviosa, en un ho vam haver de deixar estar i vam tornar-hi a la setmana següent.

No explico res més dels “camuflatges” ja que em consta que algun geocatxer llegeix aquest blog de tant en tant.

Esperem que els Reis ens portin més catxés a Cabrils!!!

BELCHITE - Pueblo Viejo -

2008-12-24T14:32:00.000+01:00

A Foroware ja han penjat la crónica de la visita a Belchite, també està molt ben explicada, com la de Daroca, i a més han posat l’enllaç del guia per si algú molt saber més coses del que hi va passar. Aquí deixo l'adreça:

http://www.foroware.com/noticia.asp?id=709&categoria=23&subcat=51

In situ en Jaime, el guia, ens va explicar molt bé els posicionaments dels diferents “equips”, també que tenien concertada una treva cada dia a les 11 del matí per petar la xerrada, comentar les noticies dels pobles propers, que si fulaneta havia tingut fill, que si menganet havia mort…, canviar tabac, etc. i com, acabada aquesta “hora de pati”,
tornaven a ser dos exercits enfrontats.
Aquest fet em va sorprendre molt, tot i que ja ho havia vist en alguna pel•licula sobre la guerra civil.
Una de les coses que més em va agradar del guia és l’imparcialitat en que explicava els fets, i el fet de que tots hi varen perdre, que per cert és el nom del catxé que està amagat al poble vell de Belchite: “perdimos todos”

També em va sorprendre que l’estat de deixadesa i ruïnes de Belchite no fos degut només als estralls de la guerra, sino que fos la mateixa gent del poble que el va acabar d’enfonsar, al emportar-se vigues i material per fer el “poble nou”.
Sempre havia pensat que era tal com havia quedat després de la guerra, quan en Franco no el va deixar refer per deixar constància de la “barbarie roja”, encara que mai esmentà la “barbarie azul” que també hi va haver.

Només em queda afegir que en la passejada nocturna no vaig sentir res d’estrany, suposo que estava massa pendent d’on posava els peus, hi ha runes per tot arreu i és molt fàcil entrebancar-se, vaig fer un bon excerci de cervicals al mirar d’enfocar el llum frontal en totes direccions. També val a dir, que tots estavem amb aquell puntet d’excitació que donen els nervis i la mateixa por, pel que anavem xerrat i fent una mica de broma. De tota manera crec que va estar molt bé no mirar de grabar psicofonies, per si de cas…

En la visita de dia, en alguns moments, passejant en silènci, sí que vaig sentir com un encongiment, com si les pedres i les runes tinguessin atrapat el patiment de tanta i tanta gent i vaig notar com un nus al pit i que els ulls se’m humitajaven. Però, per sort, al anar tanta colla, aquests moments van ser pocs i curts.

Una visita a un lloc com aquest no et deixa indiferent.

DAROCA I BELCHITE 6 al 8 Des. 08

2008-12-18T12:40:00.000+01:00

Seguint el costum d’unir el turisme i el geocatxing, del 6 al 8 de desembre, vam estar a Daroca i a Belchite.
Aquest cop la part turística va ser molt cutural, a Daroca vam fer una visita guiada -simultenajada amb els waypoints intermitjos d'un catxé multi-, és un poble amb molta història, i amb alguns edificis dignes de veure.
Poso l’enllaç de la crònica que, de la visita a Daroca, en fa fer en Juande, és molt bo, no es deixa detall i està molt ben explicat, a més hi ha fotografies:

http://www.foroware.com/noticia.asp?id=710&categoria=23&subcat=51

Aquesta “sortida” va estar organitzada per la gent de Foroware.com i es va anomenar Kdda en tierra de nadie, els equips que hi vam assistir erem de Madrid i de Barcelona, per això es va anomenar així, l’hotel el teniem a Cariñena, gairebé a mig camí entre Barcelona i Madrid.

Aviat posaran la crònica de la visita a Belchite del diumenge, ja posaré l’enllaç, quan estigui a punt.

Veient les molt bones cròniques que fa la gent de Foroware, no cal que expliqui res més, impossible estar a l’alçada.

I com el geocatxing és un vici….de tornada a casa, el dilluns, encara vam parar a fer 3 o 4 catxés més.

A destacar les sorpreses que ens vam endur, una que en un poble relativament de nuchli petit, com La Muela, hi haguessin 4 museus (el catxé era un multi i el vam haver de recorrer sencer) i l’altre el polígon nou construit a les afores de Zaragoza: Plataforma Logística Zaragoza (PLAZA), és la més gran d’Europa, té 12.826.898 m2 , la gestió la porta una empresa, Plaza SA, on participa majoritariament el govern d’Aragó, amb presència de l’Ajuntament de Saragossa i les dues principals entitas d’estalvi de la Comunitat, Ibercaja i Caja de Ahorros de la Inmaculada.
El que més ens va sorpendre és que han sabut donar-li una aparença un pel diferent del que estem acostumats a veure en els polígons, hi han fet jardins, un llac, fins i tot un laberint.

VISITA A NîMES - Turisme i geocatxing

2008-11-25T21:58:00.000+01:00

Viatge setembre 2008

Nîmes fou un emplaçament de la tribu dels volques arecòmics amb el nom de Nemausus, i entre el 120 i el 117 aC, el procònsol Domitius Aenobarbus, la va incorporar per assegurar el camí cap Hispània i va construir la via Domiciana (Via Domitia) fundant Narbona, capital de la Gàl•lia Transalpina (després Gàl•lia Narbonesa (27 aC). Nimes fou colònia romana. Al segle II va substituir a Narbona com a cap de la província de la Gàl•lia Narbonesa. El 462 va passar als visigots. Un bisbat apareix el segleV. Conquerida pels àrabs als visigots el 719, el 754 va passar als carolingis i fou seu d'un comtat, que va estar vinculat a Septimània. El 872 Nimes va passar al comte de Tolosa. Els vescomtes apareixen al segle IX i van entroncar ràpidament amb la casa vescomtal d'Albí que era feudatària de Tolosa però com tots el feus el vassallatge era força nominal. El 1185 però els vescomtes van reconèixer la sobirania feudal de Tolosa. Nimes va ser ocupada pels croats de Simó de Montfort el 1215 però se'n va sostreure i va tornar als vescomtes de la dinastia Trencavell el 1224, fins el 1226 en què les tropes reials la van recuperar i Lluís XI de França hi fou coronat. El 1271 fou incorporada a la corona. (Wikipedia)

O sia, que Nîmes te més de dos mil anys d’història, una història del temps, en que el circ romà, la Maison Carrée, el Temple de Diana, la Torre Magna i l’aqüeducte del Pont de Gard, formaven un conjunt arquitectònic notable i fascinant, tot això encara existeix avui endia, i en un estat de conservació increïble.

Les Arènes
Les Arènes (amfiteatre romà) fou construït a finals del s.I dC, és un dels més grans de la Gàl•lia romana. Mesura uns 133 mts de llarg i uns 100 mts. d’ample. La façana, de 21 mts d’alçada, te dos nivells amb 60 arcades cada un. Dins, més de 20.000 espectadors podien assistir a la caça i als combats d’animals i gladiadors.
Un sistema de passadissos i escales, permetia a tothom abandonar ràpidament el seu lloc. Els espectadors seien d’acord amb el seu rang social i es protegien del sol amb un vel sostingut per unes cordes enganxades en unes astes, a manera de tendal.
L’amfiteatre de Nîmes és un dels millors conservats del mon romà.

La Maison Carrée
Aixecat sobre la seva alta base, aquest temple dominava el fòrum de la ciutat antiga.
Aquesta gran plaça, centre de la vida pública, estava vorejada per un pòrtic, del que encara queden alguns restes, ja que algunes bases de les columnes del pòrtic es conserven al seu lloc.
Fou construïda el s I dC i porta aquest nom de “Casa Quadrada” des del segle XVI, perquè en francès antic, tot rectangle amb 4 angles rectes es designava “quadrat”
Dedicada a Caius i Lucius César, nets del emperador August, la Maison Carrée és l’únic temple del mon antic completament conservat.
Ressalta per l’harmonia de proporcions, l’elegància de les columnes amb capitells corintis i la finor de la seva decoració arquitectònica.
El 1992, es va posar un nou sostre, fidel reproducció del sostre original que es composava de grans teules planes o “tegulae” i per teules acanalades o “imbrex” fetes a mà.

Porta d’Arles o Porta Augusta
Aquesta era una de les principals portes de la ciutat antiga. Provenint de Beaucaire, la Via Domitia arribava a Nîmes per aquesta porta, per continuar cap a Espanya. La porta es composa avui de dues arcades centrals que permeten el pas de vehicles, emmarcades per dues arcades més petites pels vianants. Originalment, la porta fortificada estava flanquejada per dues torres. Dues lloses al terra indiquen el seu emplaçament. La porta està decorada amb pilastres corínties, nínxols i esquenes de braus.

La torre Magne
Es veu de lluny. Assenyalava la presència de la ciutat. Era la torre més alta i amb més prestigi del recinte romà.. De forma octogonal, tenia en aquella època e nivells. Avui l’últim pis ha desaparegut i la seva alçada és d’aproximadament 32 mts.
Al lloc, una taula d’orientació indica Nîmes a l’època romana.

Pont de Gard
És sens dubte l’obra d’art més espectacular del aqüeducte, està catalogat per l’Unesco com patrimoni mundial. Per travessar la vall del Gardon, els constructors romans edificaren un pont de 275 mts de llarg i 48 mts d’alt (el més alt del mon romà) està format per tres nivells d’arcades superposats.
Actualment s’ha condicionat un espai d’unes 165 Ha per els visitants, amb un museu interactiu, projeccions de pel•lícules en pantalla gegant per difondre la historia del pont. També hi ha un espai lúdic pels nens.

Doncs, bé a tots i cada un d'aquests llocs hi ha un catxé. Dins la ciutat varem fer en total uns 15 catxés. La majoria micros magnètics, que són els més agoserats, els que et disparen l'adrenalina quan els busques, quan els has de treure i tornar sense que ningú et vegi....
Aquesta vegada, com d'altres, el geocatxing ens ha dut a fer unes passejades pels millors llocs d'una ciutat, no només els més turístics, sino també d'altres tant o més interessants que no surten a les guies de turisme convencionals.

Deixo un enllaç per poder veure algunes fotografies de Nîmes.

www.picasaweb.google.es/RosaChaler/Nimes#

GEOCATXING DE NIT

2008-11-23T19:28:00.000+01:00

Hem fet el nostre primer catxé nocturn.

A través de foroware s’ha organitzat un pseudo event per anar al santuari dels Angels a fer el catxé “El Linx de Hödr” el divendres 21 de Novembre.
En total érem 13 equips (22 persones) fins i tot ha vingut el propietari del catxé.
Es tractava d'anar trobant set senyals lluminoses que ens havien de guiar cap al cau del Linx.

Ha estat una experiència molt divertida.

Probablement nosaltres sols no l’haguessim fet mai, de nit, al bosc, amb lo peruga que jo soc….A més, segons els logs dels equips que ja l’havien fet, la zona és plena de porcs senglars.

Els porcs senglars segur que han marxat muntanya avall espantats pel soroll que deviem fer nosaltres, no n’hem vist ni sentit cap, només hem pogut veure els seus rastres.
Encara com no han vingut els mossos, alertats per algú estranyat d’haver vist uns punts de llum movent-se per la muntanya.

Poc tros de camí hem fet, el recorregut, encara que curt, és tot per dins el bosc, o això crec, ja que prou feina tenia a mirar el trosset de terra que iluminava el meu frontal, i anar seguint els llums dels altres. Les senyals les he anat veient, són molt petites, però un cop veus la primera ja saps el que has de buscar.

Ha estat un catxé molt diferent, emocionant i dels que es recorda d’una manera especial.

DISSABTE DE GEOCATXING 15 Nov. 2008

2008-11-17T17:57:00.000+01:00

Com és habitual quan anem direcció Lleida, vam esmorzar a La Panadella, aquest costum ens ha quedat de quan La Panadella era un port molt conegut de la N II i gairebé lloc d’obligada parada, ara per anar-hi s’ha de sortir de l’autovia, encara que et desvies molt poc.

El primer catxé que vam fer va se al tossal de Carrasumada.
És un catxé que ja fa més de cinc anys que està posat. Un clàssic d’en Vicam, un dels pioners a Catalunya, que va posar gairebé un catxé a cada comarca. Aquest va ser el primer del Segrià.
Prop del catxé, unes granjes es fan notar, amb una ferum que molesta una mica al principi, encara que t’hi acabes acostumant, al que jo no m’acostumo mai és a les mosques. N’hi havia unes quantes, però m’imagino que a plé estiu ha ser insuportable.

Aquest tossal està molt aprop de Torres de Segre, un poble d’uns dos mil habitants, eminentment agricola, on predominen els conreus de fruita dolça. De camí cap el catxé vam passar per camins amb conreus a banda i banda, alguns arbres ja estaven pelats, però d’altres presentaven els colors verds, grocs, marrons i fins tot vermells típics de la tardor, una paleta de luxe.
Una de les coses que ens va estranyar va ser veure que el sostre de l’esglèsia, i sobretot dalt el campanar, eren plens de cigonyes. Potser aquest hivern no farà gaire fred.

Desprès vam anar a Lleida capital, a fer el catxé dels jardins dels Camps Elisis. És un “multi” i l’anar cercant les dades per les coordenades finals, ens va fer fer una bona passejada, alhora que ens fixavem en els petits detalls, com per exemple entre d’altres, el número de cargols que porta a l’espatlla l’estatua d’en Manolo Calpe, el fundador de l’Aplec del Cargol.
La fotografia que encapçala l’escrit és de l'Enric en un racó d’aquests jardins.

Al acabar el catxé i tornar al cotxe, molt aprop d’on haviem aparcat, vam veure el Museu de l’Automoció de Lleida i el vam visitar.

La visita va ser com un viatge en el temps, vam veure cotxes de quan erem petits i d’altres que només haviem vist en pel•licules…com ja tenim una edat, aquestes coses ens fan gràcia.
Per acabar vam comprar uns pins i uns clauers per anar deixant als catxés.
Per veure les fotografies de l'exposició aneu a:

http://picasaweb.google.es/RosaChaler/MuseuDeLAutomociDeLleida#

Vam dinar, cargols, clar, prop de Bell-lloc d’Urgell.

I per acabar, a la tarda, vam anar a amagar un catxé a la Segarra, gairebé tocant a l’Anoia, que aviat publicarem.

GEOCATXING

2008-10-02T11:50:00.000+02:00

En resposta al comentari que ha deixat la Dolors faig cinc cèntims del que és el geocatxing.

A grans trets, el geocatxing és un joc/esport que es va crear als Estats Units, quan es van començar a utilitzar els GPS de manera general, fora del ambit militar,i en poc temps es va escampar a tot el mon.

La web del geocatxing és : www.geocaching.com

Bàsicament es tracta d'amagar un contenidor amb uns fulls a dins per signar quan el trobes. La persona que l'amaga pública les coordenades a www.geocaching.com perque donar-les a conèixer a tothom i que el puguin anar acercar. La persona que el troba signa els fulls i enregistra la troballa a la mateixa web.

Poso uns enllaços d'un article d'uns geocatxers gironins, que està força bé, val la pena llegir-los.

www.naturaiaventura.com/articles/geocaching1.pdf

i encara un altre d'un foro, del que ja en soc adicta on hi han ´diferents articles sobre el geocatxing i la seva histora que són molt interessants:

www.foroware.com

Espero que els llegiu i us agradin.

MÉS GEOCATXING

2008-09-30T18:22:00.000+02:00

Realment estem malalts de Geocatxing.

Encara hem de concretar els darrers detalls amb el Sisu i la Montse, que també venen, però ahir vam tancar les reserves d'hotel a Madrid, ens en hi anem del 23 al 27 d'octubre.

Aquest cop l'excusa és un "event" que ha organitzat en Seping (un altre que està tan malalt o més que nosaltres) per anar de "tapes" pel centre de Madrid.

Els que em coneixeu ja sabeu que Madrid m'agrada força i gairebé sempre m'hi he trobat molt a gust, espero que segueixi igual, no m'agradaria que el mal ambient que alguns polítics s'entesten en fomentar afecti l'ambient entre els geocatxers, que ara per ara, sembla molt bo.

Podria ser que l'ambient sigui bo perque els geocatxers són més inteligents que la majoria?

La pregunta cau pel seu propi pes: No sóm ni més ni menys inteligents que ningú.

Estic convençuda que els que fomenten els mals rotllos entre catalans i castellans és perque desconeixen la realitat que es viu a Catalunya i estan influenciats per alguns mitjans de comunicacio amb unes intencions no gaire bones.

Vaja rotllo "politiquero" que m'ha sortit!

Jo només volia dir que ens en anem a Madrid a buscar catxés i a conèixer nous equips.

VACANCES SETEMBRE 2008 (2)

2008-09-26T14:31:00.000+02:00

Una altre riu que també hem visitat ha estat el Rhône, el famós Roina, de on alguns volen el transvasament cap a Catalunya, llàstima que, segons diuen està molt contaminada, perquè d’aigua n’hi ha molta.

Te una sèrie de catxés dedicada, que s’anomena “Rhône en 84” .El nom es refereix al tram de riu (uns 58 qm) que travessa la Vaucluse, que és el departament núm. 84

Només hem fet 3 catxés dels 8 que componen tota la sèrie, però hem vist on hi desemboquen la Durance i l’Ouvezé i la punta de l’illa Barthelasse, una extensió de 700 Ha, i que és la illa fluvial més extensa d’Europa.
Cal dir que a l’illa hem fet dos catxés més.

La guinda de l’aigua, l’hem posada a la Fontaine de la Vaucluse, amb un catxé tradicional a la riba esquerra de la Sorgue i un earth catxé a la mateixa font, que per cert es mantenia per sota del nivell de desbordament, pel que l’aigua només brollava 50 mts més avall.

Cada cop ens agraden més els earth catxés, t’ensenyen llocs curiosos geològicament parlant, i com que per força has de respondre algunes preguntes fan que t’hi fixis més i n’aprenguis.

ESTANY D'IVARS I VILA-SANA

2008-09-26T13:49:00.001+02:00

L'Estany d'Ivars i Vila-sana"

Crònica del catxé d'ahir 13.04.08
No vam matinar gaire, a les 9 tocades, sortiem de Vallbona d'Anoia cap a l'Estany.
Es tracta d'un multicatxé molt recomanable, una fàcil, encara que gran, passejada al voltant de l'estany recuperat (l'havien deixar assecar).
Hi havia algunes persones en bici i d'altres a peu, però el lloc no estava massa concorregut.
L'ambient molt tranquil, el dia assoleiat i amb una mica d'airet que s'agraïa i tota l'estona escoltant els ocells. Hi han diferents especies, però els més abundants són els cama-llargs i altres parents de les cigonyes, ja que s'assemblen força però són molt més petits. Tot i que ens agrada veure'ls i sentir-los, no hi entenem gaire d'ocells.
Duiem entrepans per esmorzar i ens els vam menjar en un dels espais de lleure de la zona (pic-nic). De fet si hagués fet una mica més de calor no ho hauriem pogut fer, ja que l'unica pega és que no hi ha cap ombra on amagar-se.
Com el nostre ritme és més aviat lent, vam acabar el catxé gairebé a la una del migdia, satisfets d'haver disfrutat d'un bon matí de diumenge.

VACANCES SETEMBRE 2008 (1)

2008-09-26T13:36:00.000+02:00

Enguany, no sé si perquè estàvem obsessionats amb la sequera que ha amenaçat Catalunya, hem dedicat les vacances a l’aigua i una mica a la arqueologia.

Hem visitat la ciutat de Nîmes i els seus voltants.

Hem passat de no saber que a França hi havia un riu anomenat Vidourle, a coneixer’l en bona part del seu recorregut per la zona del Languedoc-Rosselló, tot gràcies al geocatxing.

Hi ha una sèrie de 17 catxés que, amb el nom de “Els molins del Vidourle..X” ens ha fet anar per mil i un camins i descobrir mil i un paisatges. Els molins han estat l’excusa, tot i que alguns estan força ben conservats.

Dels 17 n’hem trobat 15, un l’havien canviat de lloc mentre érem fora i l’altre estava desactivat quan vam marxar, tot i així els vam visitar igualment per coneixer’ls tots.

El nom Vidourle ve d’un deu gal : Vitousurlus.

És un curiós curs d’aigua, amb una longitud d’uns 85 quilòmetres. Nascut d’una font imprecisa, al departament del Gard, propera a l’Herault transcorre a vegades en la superfície i a vegades, subterrani, com és el cas de quan passa per Sommières, segueix fins el mar a Grau du Roi, sense haver creat una veritable desembocadura., fins el XIX desembocava a l’estany de Magio.

Les seves crescudes són molt fortes i famoses, fins i tot algun cop han estat mortíferes, s’han fet famoses amb el nom de “vidourlades”.

El seu traçat, delimitant, en el seu major recorregut, els departaments dels Gard i l’Herault, forma part d’una eterna i creixent discussió sobre quina és la frontera entre el Languedoc i la Provence: per uns és el Vidourle i d’altres prefereixen el Roina.