ELS HAMER

Vaig rebre un mail de la Montse, quan va tornar d’Etiòpia, amb unes fotografies esgarrifoses, denunciant els maltractaments a què son sotmeses les dones d’una de les ètnies d’allà, i com, alguns d’aquest maltractaments formen part dels rituals més arrelats d’aquesta tribu.
M’ha donat el seu permís per fer-ne un escrit i incloure les fotografies, de fet són les que l’encapçalen, a la xarxa se’n poden trobar més.

La meva primera reacció va ser, i perdoneu l’expressió, la de reclutar un bon exercit de dones per anar a escarmentar aquests cabrons. La segona fundar una ONG per fer-ho de manera més organitzada, i la tercera intentar esbrinar alguna cosa més d’aquests fets.

He optat per la tercera i he esbrinat que es tracta de la tribu dels Hamer, a la vall de Omo, un grup d’unes vint o trenta mil persones, una de les ètnies més antigues del mon. De fet va ser a Etiòpia on es va trobar un esquelet de fa 3,5 milions d’anys.

Recomano que llegiu l’article que en Hans Silvester, un reconegut fotògraf alemany, va publicar en un suplement del diari El Mundo del 15 d’octubre del 2006:

www.elmundo.es/suplementos/magazine/2006/368/1160758885.html

En reprodueixo un fragment, el que parla específicament del ritual dels Hamer:


Cuando cumplen los 20 años, los hombres se someten a tres pruebas. La primera, correr sobre el lomo de una docena de vacas. En la segunda, tras haberse untado el cuerpo de grasa y carbón, tienen que controlar un rebaño dando vueltas a su alrededor. Mientras, un grupo de chicas se dedica a molestar a las vacas y hacer que se escapen, y en la última prueba debe ser capaz de flagelar a las muchachas. Éstas se presentan ante él con unas varas, invitándole a que las pegue. Pese a los golpes, ellas se ríen, le provocan, le insultan y para enfurecerle más le acusan de impotente. El chico que más y mejor haya pegado a las mujeres tiene derecho a casarse. Así lo quiere la tradición, pase lo que pase.En los últimos años, algunos hamer se han marchado, sin pasar este ritual, a Adis Abeba o a otras ciudades. Según la tradición, el hermano menor no podrá someterse a estas pruebas si antes no lo ha hecho el mayor. La única salida que tiene el pequeño, cuyo hermano ha emigrado, es matar a éste si alguna vez vuelve a la aldea y se niega a someterse a los ritos. Es la ley de la tribu.


A més d’aquest article, he trobat, en diferents llocs, informacions més detallades.

Per exemple, les noies son parentes o amigues del iniciat. Desprès de ser fuetejades diferents cops, i sense mostrar cap signe de dolor, segueixen demanant-ne més, fins que en reben un de ben fort. Aleshores poden demanar un altre assot al mateix home o triar-ne un altre perquè els hi segueixi pegant amb el “micere” que és com s’anomena aquesta mena de fuet. Amb aquests assots, demostren la seva amistat al iniciat.
Les dones no hi veuen res de dolent en ser assotades, i estan orgulloses de les marques de la seva esquena. Les marques són senyal de popularitat. Les consideren símbols de bellesa i valentia.

Entre els Hamer, els assots són també una manera de flirtejar. En qualsevol ball i/o reunió social, una noia provocarà al jove que li agrada, i un jove fuetejarà especialment a la seva noia preferida.
Les dones casades també tenen cicatrius a l’esquena pel assots dels sues marits. Està acceptat socialment que l’home castigui la dona amb el micere, només a l’esquena) pels motius que la comunitat considera vàlids: (desobediència, manca de respecte al marit, ganduleria) és a dir els mateixos que són considerats faltes de les esposes en moltes altres parts del mon.
Pegar-li a una dona sense motiu es considera abusiu. Encara que molts cops l’esposa provoca al marit desobeint-lo o no fent les seves feines, perquè prefereixen un home dominant com a parella. Un home que no pega la seva dona quan ho mereix, es considera poc home.Petits miceres s’utilitzen per castigar els nens que es porten malament, els hi peguen a les cames, perquè consideren que és cruel pegar a les mans.

A partir d’aquí no voldria que em mal interpretéssiu, en cap moment estic defensant cap mena de violència, i molt menys la de gènere.

Fa temps, en una entrevista a una musulmana amb xador, vaig sentir que deia que per ella treure’s el xador seria com si a nosaltres ens obliguessin a anar despullades pel carrer.

Penso que potser no tenim dret a canviar aquestes costums. No ho podrien entendre.
És un tema semblant a l’eradicació del treball infantil, si l’eradiquéssim de cop, moltes famílies es moririen de gana.

Abans de que en el seu fur intern poguessin acceptar qualsevol mena de canvi, s’hauria de canviar tota la seva manera de viure, totes les seves circumstàncies, totes les seves creences, paulatinament, de manera que poguessin anar païnt els canvis poc a poc.
No podem arribar a allí i fer que canviïn els seus ancestrals costums, i si ho féssim, encara que fos en nom de la llibertat, ho seguirien fent d’amagat, com fan els musulmans amb l’ablació del clítoris, prohibida en molts països. Només des de l’educació i amb el temps es pot anar canviant de veritat, mai amb la imposició.

Per altre banda, i si ens posem a analitzar :

A la nostra avançada societat, moltes dones, i alguns homes, també tenen cicatrius fruit de voler ser més populars i acceptats, estem vivint un boom de la cirurgia estètica.

Moltes cultures completament integrades a la nostra societat tenen cerimònies iniciàtiques: la prova de la virginitat de la núvia en els casaments gitanos, la circumcisió dels nois jueus...fins i tot, encara que ara potser en desús, però no era estrany que un pare o un germà gran s’emportés de putes al noi perquè l’ iniciessin en el sexe.

El fuet com a càstig, o alguna cosa semblant, no fa tant es practicava a les nostres escoles. Com a càstig també o senzillament per sacrifici algunes sectes, confraries o ordres cristianes es flagel·len o es col·loquen el cilici.

El fet de que les dones prenguin una barreja d’alcohol amb alguna droga, pot ser per no sentir el dolor o al contrari per gaudir d’un estat alterat de consciencia, que faciliti la catarsi. No ho sé. Potser es podria comparar amb la masticació de fulles de coca de la gent de les alçades, o en la presa d’algunes herbes en algunes cultures per arribar al èxtasi.

Un altre fet que m’ha semblat important, és que els Hamer cobren per organitzar aquest ritual, he trobat comentaris de negociacions amb els ancians de la tribu, o amb guies per estipular el preu. De fet algun comentari deixa ben clar que és tot un espectacle que d’improvisat no en te res, però d’espectacular, per un occidental, ho te tot.

El costum de pagar per fotografiar, o per assistir a aquests rituals es deu als turistes. És trist, però així s’acostumen a un diner fàcil i pel que he llegit, en algunes tribus com els Mursi i els Hamer ja està generant problemes d’alcoholèmia.

He d’agrair a la Montse el seu mail, he après moltes coses dels Hamer, que d’altre manera no hagués après. Gràcies per despertar-me la curiositat.